Dimecres 23 d’octubre, el president de l’AESCAT, Guillem Llorens, es va reunir amb la directora executiva de TIESS – Territoris innovadors en Economia Social, Genevieve Huot. L’objectiu de la trobada era compartir experiències i coneixements sobre la realitat i desenvolupament de l’economia social i solidària als dos països.
A Catalunya, l’AESCAT aglutina a gairebé 7.500 organitzacions, més de 139.000 persones treballadores i una base social de 2,5 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…). Huot va compartir els números de Quebec: 11.000 empreses de l’ESS, que donen feina a 220.000 persones i de les que són membres 30 milions de persones – tenint en compte que es comptabilitza que una persona pot ser sòcia de més d’una organització. Cal destacar, en aquest sentit, que Quebec té una població lleugerament superior a la de Catalunya: amb 8,2 milions d’habitants per davant dels 7,7 del nostre país.
També van constatar el fet que, en els dos casos, Montreal i Barcelona i les seves àrees metropolitanes concentren bona part de les iniciatives d’ESS del país.
El marc legislatiu
Una altra diferència entre els dos territoris és la legislació vigent en matèria d’ESS. Llorens va explicar que en l’actualitat està pendent l’aprovació de la Llei d’Economia Social i Solidària al Parlament. El text està consensuat pel moviment, però s’està negociant amb els partits la seva aprovació, respectant el màxim possible la proposta original i sense desvirtuar la voluntat de la base social. Per contra, Quebec ja compta amb un marc legal des de 2013 que estableix que cada 5 anys el govern del país ha de desenvolupar un pla específic d’enfortiment de l’ESS al país. Aquest pla es cocrea i consensua amb les dues organitzacions representatives del moviment i, posteriorment, és el govern és l’encarregat de la seva implementació.
Aquesta llei ha ajudat a dimensionar el moviment i impulsar-lo: el 65% de les cooperatives de nova creació sobreviuen després de 5 anys per davant del 30% de les pimes que ho fan.
La llei quebequesa defineix que l’ESS pot tenir tres formes jurídiques: cooperatives, mutualitats i organitzacions sense afany de lucre que fan activitat econòmica. A més, han de complir una sèrie de criteris que tenen a veure amb els principis cooperatius, com ara tenir una missió social, governança democràtica o distribució de beneficis, entre d’altres. En aquest sentit, Llorens va explicar que la llei catalana que s’està treballant “no ha de ser un seguit de formes jurídiques sinó que ha de contenir els valors que defineixen què és l’ESS”.
Una visita pel Bloc4BCN
La trobada també va incloure amb una visita al Bloc4BCN, el pol cooperatiu i de l’ESS a Barcelona. Llorens va explicar el procés de naixement de l’espai així com l’articulació de l’ecosistema de l’economia social i solidària a la ciutat. La directora de TIESS va interessar-se pel sistema de finançament de l’espai i pel seu model de governança, que posa la gestió en mans d’organitzacions de base de l’ESS.
Amb només 6 mesos de vida, el Bloc4BCN ja està acompanyant un total de 40 nous projectes d’ESS a través del seu programa d’incubació.
