La Febrerada reuneix més de 160 persones per pensar l’economia social i solidària del futur de Barcelona

La Febrerada 2024

La segona edició de la trobada, coorganitzada per l’Ajuntament de Barcelona i l’AESCAT, ha servit per reflexionar i posar en comú els reptes i objectius de l’economia social i solidària a la ciutat de Barcelona. La Febrerada també ha suposat l’estrena del nou espai de l’ESS a la ciutat, el Bloc4BCN.

El president de l’AESCAT, Guillem Llorens, ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida a La Febrerada referint-se al nou equipament, que amb els seus 4.500 metres quadrats s’ha convertit en el pol cooperatiu més important d’Europa. «Avui ens trobem moltes persones que formen part d’aquesta voluntat de transformació social. És un espai únic que, sense dubte, s’ha de gestionar del món cooperatiu», ha assegurat.

En la mateixa línia, s’ha pronunciat Raquel Gil, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, que ha valorat el camí que s’ha recorregut fins al moment i que ha destacat que «tindrà tot el sentit del món, si som capaços d’omplir-lo d’activitats». També ha afegit que cal mostrar al món que «l’ESS de Barcelona ha crescut per poder encarar tots els reptes del moment econòmic».

Foto de família La Febrerada

La digitalització de l’ESS, a debat

A continuació, Ester Vidal, directora de serveis d’economia social i solidària de l’Ajuntament, Ester Vidal, ha donat pas al diàleg sobre digitalització que centrat l’edició d’enguany de La Febrerada assegurant que «és un tema que ens preocupa des de fa temps» i, per aquest motiu, «estem intentant fer un full de ruta comú».

Des de la organització s’ha disculpat la presència de Genís Roca, expert en Internet i món digital, que havia de protagonitzar la ponència inspiradora inicial i s’ha donat pas a la conversa «Transformació digital, tecnologies i ESS: assumim el repte?» amb una desena d’expertes i experiències diverses.

Gerard Sentís, coordinador del projecte m4social de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, ha explicat que el 62% de les entitats socials de Catalunya tenen un nivell de digitalització mitjà i ha demanat «més formació per als equips directius». També ha assenyalat que la transició digital impacta sobretot entre els col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, el cofundador de Tàndem Social, Jaume Oller, ha compartit que s’ha d’aconseguir que amb la tecnologia es pugui fer «més i millor el que fem, sense que les persones estiguin al servei de la tecnologia i no al revés». Des de Suara, la seva responsable d’innovació, Bàrbara Outeiro, ha apuntat que per això és imprescindible avançar-se a les necessitats del futur: «treballem des de la prevenció però també des de la previsió i per això hem de tenir el radar molt activat per saber què passara d’aquí 6 mesos o 5 anys».

També s’han pogut sentir les experiències de diferents projectes que han iniciat el seu procés de digitalització durant els últims anys. És el cas d’Arç Cooperativa, que treballa amb documentació de més de 15.000 clients i, per tant, ha hagut d’explorar diverses eines: un CRM, un sistema d’arxius al núvol, un aplicatiu de descàrrega i gestió de pòlisses en línia… Isabel Rodríguez, la seva responsable de desenvolupament, ha explicat que es tracta d’un camí que s’ha començat perquè no els serveix qualsevol tecnologia «només aquella que respon als nostres valors». La directora de Fil a l’agulla, Neus Andreu, ha explicat que el seu procés de digitalització els ha permès millorar els seus processos de treball i reflexionar més perquè ara disposen de més dades. «Si la fas servir bé, la tecnologia no deshumanitza sinó que et permet cuidar més les persones i els equips. Però, com a qualsevol procés, cal fer gestió del canvi», ha conclòs.

La conversa s’ha tancat amb les intervencions de Kedu, SinèrgiaTIC i SomIT Cooperatiu, tres projectes tecnològics d’ESS que proveeixen de serveis a altres organitzacions de l’economia social i solidària. Des de la seva expertesa han assenyalat alguns dels reptes que han d’afrontar: la captació de talent amb unes condicions laborals pitjors a les que ofereix el mercat de treball i l’accés a la contractació pública.

Si no es pot ballar, no es la nostra revolució

La Febrerada no només ha estat un espai de reflexió, sinó de celebració del moviment. Per això, la tarda ha adoptat un to més humorístic i festiu amb dues propostes a la sala Paral·lel 62, gestionada per les cooperatives Quesoni, l’Afluent i la sala Upload.

D’una banda, un podcast amb la humorista Anna Polo (Radio Primavera Sound) i una festa amb diverses actuacions musicals: Guineu, Tribade, Mercabanda i DJ Trapella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *