Juan Antonio Pedreño “L’economia social és el gran laboratori ciutadà de les transicions”.

Entrevistem a Juan Antonio Pedreño, actual president de Social Economy Europe.

Quins són els objectius del Pla Europeu d’Acció per l’Economia Social?

L’objectiu principal del Pla d’Acció Europeu per l’Economia Social és contribuir que el model es desenvolupi a Europa, que canviï d’escala, que creixi i aconsegueixi crear empreses i ocupació en més llocs i per a més persones. I aquest objectiu comença establint una definició unificada de què és l’Economia Social en el conjunt d’Europa, així com instruments efectius per acompanyar el seu desenvolupament.

Actualment, a Europa, l’Economia Social representa a 2,8 milions d’empreses i entitats, que ocupen a 13,6 milions de persones, és a dir, el 6,3% de la població activa de la UE. No obstant això, observem grans diferències entre territoris, donat que, en alguns estats com Espanya, França, Itàlia o Bèlgica, l’economia social representa més del 10% de l’ocupació; mentre que en molts altres estats tan sols representa entre el 0,6 i el 3% de l’ocupació, particularment en països d’Europa central i de l’est.

Això s’explica per les nostres diferents històries i tradicions, i també per l’heterogeneïtat dels marcs jurídics i els instruments polítics de promoció d’aquestes empreses i entitats. En definitiva, tenim molt a aprendre entre europeus i europees, així com d’altres regions del planeta, molt a fer per aconseguir el nostre principal objectiu de cara a 2030: que l’economia social passi del 6,3% d’ocupació al 10%, per a crear més oportunitats per totes i tots, per a construir societats i economies més inclusives, pacifiques, democràtiques i cohesionades, per contribuir i accelerar unes transicions verda i digital justes.

Per tot això la Comissió posa mitjans: més de 2.300 milions d’euros del pressupost de la UE entre 2021 i 2027, que es sumen als fons invertits per altres administracions, també en el marc del Plan Europeo de Recuperación y Resiliencia: així com més de 40 mesures concretes de les quals, la gran majoria ja s’estan implementant en 2022 i 2023.

Quin model d’economia social imagina el pla per a Europa?

En primer lloc, cal recordar que immediatament després de les primeres onades de la COVID, la Comissió Europea va renovar la seva estratègia industrial l’any 2021 situant a l’economia social i de proximitat com un dels catorze ecosistemes industrials per la recuperació i la resiliència d’Europa.

En aquest 2022, en el marc del Pla d’Acció, la Comissió ha llançat un projecte altament inspirador: vies de transició per l’economia social, un procés col·lectiu en el qual hem analitzat les fortaleses i també debilitats de l’economia social per créixer i accelerar les transicions verda i digital en les que està embarcada Europa i en la que ens juguem el nostre futur, com unió, com a ciutadans i també com a humanitat.

D’aquest procés d’escolta es desprenen conclusions clares: l’economia social és el gran laboratori ciutadà de les transicions, i els exemples són molts:

La transició energètica, en la que les cooperatives d’energies renovables i les comunitats energètiques juguen un paper central. Segons la UE, el 2050 el 45% de l’energia renovable a Europa podria estar produïda directament pels ciutadans. Una autèntica revolució que s’està accelerant a conseqüència de la guerra de Putin contra Ucraïna, i del xantatge al qual ens sotmetem molts dels països proveïdors d’energies fòssils. Es calcula que al voltant del 25% d’aquesta energia renovable ciutadana serà produïda i distribuïda a través de cooperatives.

Aquest és només un exemple de lideratge en la transició verda a la qual se sumen molts més en àmbits com l’economia circular (en què les cooperatives, empreses d’inserció i altres entitats del tercer sector juguen un paper clau), la renovació i la construcció d’habitatges més sostenibles, la mobilitat verda (urbana i interurbana, amb exemples meravellosos com Railcoop a França), el sector agroalimentari i la distribució, l’educació ambiental, la gestió de l’aigua i altres comuns i una llar, etcètera.

Tampoc podem perdre el tren de la digitalització que, en realitat, és transversal a tots els sectors de l’activitat.

“El nostre principal objectiu de cara a 2030: que l’economia social passi del 6,3% d’ocupació al 10%”.

Quines expectatives té de creixement per a la dècada vinent com a ocupació i volum econòmic?

Com deia, el nostre objectiu és passar del 6,3% de l’ocupació a la UE avui, al 10% en 2030. El Pla d’Acció és una finestra d’oportunitat, ens correspon a nosaltres i només a nosaltres, col·lectivament, a tots els que formem l’Economia Social aconseguir aquest objectiu. Per a això, necessitem continuar portant talent i a emprenedors inspirats pel nostre model democràtic, col·lectiu i just, que aportin noves idees i projectes. També necessitem formar-nos més i millor, tots i totes, i per descomptat construir noves aliances per a canviar d’escala.

Com a economia social ja som, com sempre hem estat, el laboratori dels grans canvis i transicions al servei de les persones i del planeta, però no hem de ser una col·lecció de bones pràctiques, si no la norma de l’economia del futur com diu el meu company i vicepresident de SEE Jérôme Saddier.

Què representa la seva aprovació per a les organitzacions de base de la ESS?

Noves oportunitats, per exemple, per a accedir a fons europeus, a alguns que ja coneixem bé com el FSE o el FEDER, però també a noves oportunitats com el InvestEU (crèdits amb una garantia europea a través d’intermediaris financers, en molts casos pròxims a l’economia social), el Horizon Europe i el seu Fons Catalitzador d’Innovació Social; el Programa del Mercat únic per a les Pimes, el programa LIFE, l’Erasmus Plus o altres fons relacionis amb el Pacte Verd Europeu.
Més enllà dels fons, també és una oportunitat per a canviar d’escala, per a entrar en contacte amb altres agents europeus de l’Economia Social que s’enfronten a desafiaments i oportunitats similars, i per descomptat per a modernitzar les polítiques públiques per a l’Economia Social des del nivell europeu al local.

Hi ha molts projectes estratègics i fòrums en els quals l’Economia Social està, en moltes ocasions, absent com les estratègies d’especialització intel·ligent de les comunitats autònomes, els pactes verds locals, o el diàleg social. El Pla d’Acció ens ajuda a reclamar la nostra presència i contribució activa en aquests espais.

Quins tres aspectes destacaria del pla?

Europa: l’oportunitat de passar del local, al global, de connectar-nos a una xarxa d’Economia Social, a vegades centralitzada, a vegades descentralitzada, que existeix, però l’existència de la qual no sempre coneixem.

Ambició i transicions: l’economia social necessita d’objectius estratègics en l’àmbit europeu i global, hem de ser conscients en el nostre paper clau en el gran procés de transformació de les nostres economies en què estem immersos.

Joves i diversitat: és l’oportunitat d’atreure a més gent, i més talent al moviment de l’economia social.

Quines garanties existeixen perquè no acabi sent lletra morta? Com es farà el seguiment del compliment d’aquests compromisos?

El Pla d’Acció contempla un seguiment i una anàlisi del compliment dels objectius. Això és clau en qualsevol estratègia d’aquestes característiques i el propi comissari Schmit es va comprometre al fet que així fora durant la presentació del Pla el desembre passat i també en totes les intervencions sobre aquest tema que ha tingut fins al moment. El seguiment és important; avaluar què s’ha aconseguit i com continuar serà el que ens permeti aconseguir els reptes que ens hem proposat.

En 2025, la Comissió ha plantejat un gran procés participatiu d’avaluació del Pla d’Acció, després de les eleccions europees de 2024, i si fos necessari d’actualització dels seus objectius de cara a 2030.
Des de SEE treballem perquè el Pla d’Acció no sigui flor d’un dia, el Pla d’Acció ha vingut per a quedar-se, la promoció de l’economia social ha de ser un esforç continu de la UE, també després de 2030.

A més, comptem amb molts instruments de control com el Grup d’Experts d’Economia Social, del qual SEE forma part juntament amb 11 de les nostres organitzacions sòcies i altres entitats, així com representants dels 27 Estats membres. Un grup que participa activament en la implementació de totes i cadascuna de les accions previstes en el pla. Així com l’Intergrup d’Economia Social del Parlament Europeu, format per més de 80 eurodiputades i eurodiputats de les principals forces polítiques europeistes. Cal destacar que el Parlament Europeu acaba d’aprovar per amplíssima majoria el mes de juliol un informe sobre la implementació del Pla d’Acció, liderat per l’eurodiputat català Jordi Cañas.

La Comissió Europea ha fet un pas endavant amb l’aprovació d’aquest pla d’acció. Falta més compromís per part dels governs dels estats membres, els governs autonòmics i els ajuntaments?

Sempre explico que el desenvolupament de l’Economia Social al nivell que busquem a Europa necessita d’una implicació total des de totes les institucions. El compromís, per tant, ha de ser absolut i cal treballar per conjuminar esforços des dels ajuntaments, els governs regionals i els estatals cap amunt. Perquè es poden emprendre polítiques d’impuls al model des del local, buscant crear empreses i ocupació que contribueixin a l’arrelament al territori. I, per descomptat, el local també beu de les polítiques regionals, estatals i europees, i per això hem de treballar de manera transversal a tots aquests nivells.

Fins ara, potser per desconeixement, l’Economia Social no havia tingut ni la visibilitat ni el reconeixement que el model mereixia. Però això està canviant, i si hi ha hagut en la història un moment en el qual s’ha fet palès la necessitat d’apostar per l’Economia Social, és aquest. El compromís ara és major, i continuarà creixent, perquè si alguna cosa ens estan demostrant les successives crisis és que les empreses d’Economia Social són les que millor aguanten els períodes difícils i les que ho fan sempre buscant el benestar de les persones. El compromís per part dels governs ha de ser irrenunciable, i per a això treballem també des de les organitzacions, per a fer-li-ho veure i entendre, i ajudar a crear aquest ecosistema del qual parlava.

“El compromís ara és major, i continuarà creixent, perquè si alguna cosa ens estan demostrant les successives crisis és que les empreses d’Economia Social són les que millor aguanten els períodes difícils i les que ho fan sempre buscant el benestar de les persones”

Catalunya està immersa en el procés d’aprovació d’una llei que reguli i impulsi la ESS. Creu que el pla pot afavorir el procés?

Per descomptat. Necessitem convergència en matèria d’economia social. Tenim una diversitat de tradicions i de pràctiques que aporten riquesa a l’Economia Social, però també necessitem convergir amb els grans objectius de la UE.

Com Europa, estem units en la diversitat, i la prioritat avui és acompanyar a l’Economia Social perquè creixi i sigui el principal motor d’unes transicions verda i digital justes, per a construir des de l’Economia Social una economia al servei de les persones i del planeta.

Creu que la crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia ha fet replantejar a la població i les empreses els seus àmbits de consum i l’impacte social i ambiental d’on compren i consumin?

Sens dubte sí, però els humans tenim una memòria curta i la nostra obligació és no desistir de l’obstinació de donar a conèixer les nostres solucions i alternatives, també a través de campanyes ambicioses de comunicació: el moment és ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *