L’economia social I solidària reflexiona sobre els seus reptes de futur

jornada reactivació i transformació de l'ESS AESCAT

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) ha presentat a la sala Cotxeres del Palau Robert els resultats de l’estudi «L’afectació de la covid19 a l’economia social i solidària», en el marc d’una jornada de reflexió sobre els reptes de futur de l’economia social i solidària per la propera legislatura. Amb aquest document s’ha volgut visibilitzar quin ha estat l’impacte econòmic, social i d’activitat provocat per la pandèmia en les diferents famílies de l’economia social i solidària: Tercer Sector, cooperativisme, economia solidària i mutualisme.

L’objectiu de la jornada, «Reactivació i transformació d’una Economia per la Vida», que ha aplegat al voltant de 80 persones presencial i virtualment, era visibilitzar la resposta de l’ESS davant l’emergència sanitària. Davant de situacions excepcionals com la que hem hagut d’afrontar al llarg de l’últim any, la intel·ligència col·lectiva, la unió dels esforços, la creació de xarxes de suport mutu i la intercooperació han resultat mesures efectives per oferir respostes a les problemàtiques socials i econòmiques. Durant la trobada també s’ha volgut mostrar la nostra voluntat de seguir treballant per un canvi del model econòmic i productiu a Catalunya més just i transformador.

L’acte ha estat inaugurat per Guillem Llorens, president de l’AESCAT i president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya qui ha apel·lat al nou Govern de la Generalitat a «reconduir el país amb pas ferm cap a un futur on el benestar de les persones no vingui tenyit d’hipocresia». Tanmateix ha fet palès que «a l’Economia Social i Solidària necessitem un govern amb una voluntat real de progrés econòmic i social, modern i proper a la ciutadania». Guillem ha volgut reflexionar també sobre «com se li donarà transversalitat a les diferents conselleries per anar calant la necessitat d’entendre el mon d’una manera diferent i, com es farà partícip i es discriminarà positivament l’ESS en front altres pel valor associat de les nostres iniciatives.»

A continuació, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, s’ha dirigit a les persones assistents assegurant que «hem d’aprofitar aquest moment per transformar el model econòmic i les entitats de l’ESS sou la punta de llança de la transformació que el nou govern s’ha proposat impulsar». En aquest sentit, s’ha compromès a fer realitat la llei de l’Economia Social i Solidària durant aquesta legislatura. El conseller ha volgut acabar apel·lant a les entitats de l’ESS a «comptar amb nosaltres com uns aliats en la transformació del model productiu i econòmic i en fer que la Catalunya post-covid superi les mancances de model que l’ESS fa anys que combateu».

Presentació de l’estudi «L’afectació de la covid19 a l’economia social i solidària»

A continuació Joan Muntané, secretari de La Confederació del Tercer Sector Social i membre de la Junta Directiva de l’AESCAT, ha presentat l’estudi «L’afectació de la covid19 a l’economia social i solidària», desenvolupat per i-LabSo SCCL. Muntané ha començat recordant que l’ESS representa 7.422 organitzacions de base, 139.202 persones treballadores, 2,5 milions de persones en les seves bases socials i 7.853 milions d’euros de facturació. També ha volgut compartir algunes de les conclusions de l’estudi: aproximadament el 30% de les organitzacions de l’ESS han aplicat ERTO’s a la plantilla. S’ha de tenir en compte, però, que el 50% de les organitzacions i empreses del Tercer Sector Social amb ERTO ha complementat el salari de les persones afectades fins arribar al 100%. També ho han fet gairebé el 45,5% del Cooperativisme i un 24% de l’Economia Solidària.

D’altra banda, l’aturada de l’activitat ha estat molt diferent a les organitzacions i empreses de les diferents famílies de l’Economia Social i Solidària. El Cooperativisme és on més s’ha aturat l’activitat, amb un 43,7% (l’aturada complerta durant l’estat d’alarma ha afectat a un 10% de les cooperatives de treball). Les segueixen el Tercer Sector Social i el Mutualisme, amb un 14%, i per últim, l’Economia Solidària, amb un 4,7%; que gairebé no han vist afectada la seva activitat.

El futur de l’ESS, a debat

Després s’ha donat pas al debat «Legislatura social: els reptes de l’economia social i solidària per la propera legislatura”, un espai de reflexió on s’han pogut compartir impressions sobre quins són els reptes de l’ESS per als propers anys. El debat, moderat per la periodista Laura Aznar, ha començat posant la mirada en les potencialitats de l’ESS. Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector i membre de la Junta Directiva de l’AESCAT ha destacat tant la xarxa de suport mutu que s’ha creat entre les entitats de l’ESS com la capacitat d’adaptar-se a la situació i reinventar-se com a factors determinants per «ser la resposta».

Jordi Busquet, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya i membre de la Junta Directiva de l’AESCAT, ha volgut destacar el baix percentatge d’acomiadaments que hi ha hagut dins de l’ESS gràcies a l’intercooperació i ha volgut reflexionar sobre «si l’economia en general hagués actuat amb els baixos percentatges que ens mostra l’informe, segurament l’impacte de la crisi hagues estat molt més reduït».

També ha volgut destacar un tret diferencial de l’ESS front al model hegemònic, doncs els excedents que generen les entitats de l’ESS en èpoques de bonança, que no es distribueixen en forma de capital, serveixen com a fons propis per fer front a situacions de crisi i poder abordar les complexitats econòmiques sense recórrer a acomiadaments o reduccions salarials.

En la segona part del debat, s’ha volgut també fer revisió i reflexionar sobre els deures que tant l’ESS com l’administració han d’assumir per tal de consolidar el model. En aquest sentit, Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives, ha indicat que de cara a la construcció del marc normatiu de la llei de l’Economia Social i Solidària és important tant «generar grans consensos i que aquest porti cap a l’autoreconeixement per part de tota la base de l’ESS» com també «la voluntat de ser més».

Per últim, Álvaro Porro, Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona i representant de la Xarxa de Municipis per l’ESS, ha indicat la necessitat de «intercooperar per créixer» tant dins com fora del sector així com «sortir de la zona de confort i estar presents en espais econòmics on fins ara l’ESS no ha estat», «apostar per la digitalització» i «continuar treballant la confluència de la diversitat»

Un cop acabat el debat, Jordi Rojas, membre de la Junta Directiva de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i de l’AESCAT, ha donat lloc a la cloenda de l’acte fent al·lusió al Pacte d’una Economia per la Vida i deixant constància que «tots els que ens hem sentit interpel·lats per aquest pacte farem el que calgui perquè aquest consens, aquest pacte i aquest model d’ESS sigui per fi una alternativa viable, de país i que posi finalment la vida al centre i l’economia al servei de les persones.

Renovació de la junta directiva de l’AESCAT

Abans de la jornada, la junta directiva de l’AESCAT ha celebrat la seva Assemblea General Ordinària, que ha servit per aprovar la memòria d’activitats I el balanç econòmic de 2020 I el pla de treball I el pressupost de 2021.

D’altra banda, també s’ha procedit a la renovació de càrrecs dins de la junta. Guillem Llorens, president de la Federació de Cooperatives, tornarà a ocupar la presidència de l’AESCAT que també manté les seves vocalies en Jordi Rojas, de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya; Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector; I Jordi Busquet, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya. La Confederació manté la vicepresidència de la Junta Directiva però ha renovat la persona en qui recau la representació, que passa a ser Joan Muntané en substitució de Joan Segarra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *