Article d’opinió d’Andrea Alvarado Vives, membre de la comissió de llei de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i sòcia de Iacta Sociojurídica.
La futura Llei d’Economia Social i Solidària ha d’ajudar-nos a avançar cap al seu reconeixement com un actor socioeconòmic rellevant i dotar-lo de recursos. Es tracta d’una oportunitat per visibilitzar i desenvolupar el paper i l’impacte de les diverses entitats i iniciatives que formen part de l’Economia Social i Solidària (ESS); oportunitat que ha d’interpretar-se, no en el sentit de defensar la nostra part del pastís, sinó en el sentit de promoure una transformació de l’economia que situï les persones, el medi ambient i l’interès col·lectiu al centre.
Aquest objectiu requereix, en primer lloc, una definició de conceptes. A l’hora de delimitar què entenem per ESS, la llei que necessitem ha de partir dels principis i valors que formen part del camp i la forma en què desenvolupem la nostra activitat. Des del nostre punt de vista, aquests principis i formes d’actuació s’han de definir posant l’accent en el vessant més transformador del concepte Economia Social i Solidària, és a dir: el vessant “solidari”.
En aquest sentit, i a títol d’exemple, com concretem què entenem per funcionament democràtic de les organitzacions, per relacions laborals de qualitat, per transparència o per forquilla salarial limitada, serà essencial per a que l’ESS desplegui tot el seu potencial transformador.
Al mateix temps, el desenvolupament d’un doble nivell de registre, una de les nostres propostes haurà de vetllar pel compliment dels principis, sobretot per aquelles entitats que vulguin accedir als recursos facilitats per les administracions públiques (contractació pública, concertació públic-privat, cessió d’infraestructures, etc.).
Una vegada delimitat el concepte d’ESS, la llei és també una oportunitat per reconèixer el camp com un actor socioeconòmic rellevant, al mateix nivell que els sindicats i les associacions d’empresaris; reconeixement que, a més a més del suport simbòlic, té una doble conseqüència: d’una banda, augmenta la visibilitat del nostre model econòmic i, per tant, les possibilitats que la ciutadania conegui alternatives. Per altra banda, permet garantir la presència i capacitat d’incidència del sector als espais de decisió sobre polítiques públiques, econòmiques i socials.
Per últim, desenvolupar el potencial transformador de l’ESS exigeix recursos econòmics, de promoció i reforç. Pel que fa al plànol econòmic, la llei és una oportunitat per avançar en la compra pública responsable, exigint la introducció de clàusules socials a les diverses fases del procés de contractació pública, promoure la cessió d’equipaments i infraestructures públiques a iniciatives de l’ESS, així com desenvolupar models de concertació públic-social-comunitària, entre d’altres. Per promoció i reforç ens referim, d’una banda a totes les mesures que situïn a l’ESS al mapa del possible: presència als mitjans de comunicació i als programes educatius i universitaris, per exemple.
Per una altra banda, aquelles mesures que facilitin la creació i continuïtat de les iniciatives i entitats que vulguin formar part de l’ESS: des de tallers formatius i d’assessorament, a l’establiment d’incentius tributaris.
En definitiva, la Llei de l’ESS pot ser una oportunitat per reconèixer, desenvolupar i reforçar altres formes de fer economia; una que posa la sostenibilitat de la vida i les persones al centre.