Francina Alsina és presidenta de Taula del Tercer Sector (2017-2020) i voluntària a la Fundació Arrels. Ha estat presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) (2010-2018).
Per què Catalunya necessita una Llei d’Economia Social i Solidària?
Perquè cal regular a través d’una normativa el que ja és una realitat molt estesa a Catalunya: una manera de generar economia des d’una altra vessant, amb governança democràtica i participativa, i basada en un model de repartiment equitatiu de la riquesa i en uns valors de transformació de la societat. Amb la Llei d’Economia Social i Solidària posarem noms i cognoms a la feina que milers de persones ja venen fent des de fa anys i sota paraigües diferents (cooperatives, associacions, fundacions, mútues, etc.). També és necessària aquesta llei per donar un impuls i reconeixement a aquests models d’economia que representem les entitats i que puguem seguir avançant i demostrant que el nostre model és vàlid en un entorn mercantilista i competitiu.
Com creus que es veuran afavorides especialment les organitzacions del Tercer Sector amb aquesta llei?
Les organitzacions del Tercer Sector, que agrupem associacions, fundacions, cooperatives, empreses d’inserció, centres especials de treball, etc., ens veurem afavorides per aquesta llei perquè ens reconeixerà com a agents econòmics. Encara hi ha una idea molt estesa segons la qual el tercer sector és només aquelles entitats que treballen amb voluntariat per atendre les persones del seu àmbit més proper i el que cal és que se’ns reconegui com a agents econòmics transformadors de la societat i competitius al costat de les empreses mercantils. Amb aquesta llei volem obtenir aquest reconeixement.
En el vostre cas, l’elaboració de la Llei d’ESS arriba en un moment de consolidació d’altres iniciatives legislatives; com ara el projecte de Llei de contractes de Serveis a les Persones o la Llei d’Acció Concertada. Com creieu que poden complementar-se entre elles?
Hem començat una mica la casa per la teulada perquè, tant la Llei de Contractes de Serveis a les Persones com la Llei d’Acció Concertada i també un possible Decret d’Empresa Social, són el sostre, les parets i les finestres dels fonaments que representa la Llei d’Economia Social però, un cop estan fetes i tenint en compte tot el procés viscut de negociació amb el Govern, ens mostrem molt satisfetes d’aquestes lleis i creiem que és imprescindible que siguin complementàries. És cert però que, mentre que la Llei de Contractes de Serveis a les persones és una llei centrada en aquells serveis d’atenció social, la Llei d’Economia Social serà molt més àmplia perquè ens parlarà de l’estructura i la definició de qui representa l’economia social i no només dels seus serveis.
En resum, mentre que la Llei d’Economia Social ens parlarà de qui som, les altres tres legislacions ens parlaran de qui pot fer certs serveis i de com ha de ser la relació amb el Govern a l’hora de portar a terme aquests serveis.
D’altra banda però, en tot aquest procés també hem vist la necessitat de tenir la nostra pròpia Llei del Tercer Sector Social i, per això, hem començat a fer un procés de definició d’unes bases per a una futura llei que també haurà de complementar-se amb totes les altres.
Ara estem immerses en la segona fase del procés de construcció d’aquesta llei. Quins són els consensos que detecteu més evidents a la vostra família i en relació amb la resta de famílies de l’ESS?
Després d’un intens procés de participació a través d’enquestes i sessions presencials participatives amb totes les famílies, veiem que amb totes elles tenim uns consensos molt semblants. Hi ha alguns elements molt concrets en els quals encara ens falta avançar i concretar posicions, però on sí que hi ha un gran consens en alguns elements que ens permetran poder elaborar una proposta de llei molt sòlida. Són aspectes relacionats en l’abast de la llei, en la seva utilitat pel reconeixement de les diferents famílies de l’ESS i en la col·laboració amb l’Administració pública.
Quines legislacions sobre ESS teniu com a referència per a l’elaboració de la llei catalana?
Intentem extraure el millor de les diferents experiències i legislacions que hi ha al món, però les experiències de França i del Quebec, creiem que són claus i que els processos que han viscut com a societat mostren que, amb una legislació al darrere, l’economia social avança molt més i es pot obrir camí en entorns econòmics previsiblement hostils. Aquests dos casos ens demostren com el suport jurídic i institucional és clau per al desenvolupament de l’economia social i solidària.
