Rocío Nogales és directora de la Red Europea de Investigación (EMES) i membre del Grupo de Expertos en Emprendimiento Social (GECES) de la Comissió Europea. El passat mes de febrer va participar com a ponent convidada en l’acte de presentació del “Procés per articular la futura Llei d’Economia Social i Solidària a Catalunya”, organitzat des de l’AESCAT.
Per què consideres que és important que Catalunya desenvolupi una llei d’ESS?
Quan vaig saber que Catalunya estava preparant una Llei d’ESS, el primer que vaig pensar és que representava una nova oportunitat per posar en marxa una consulta amb persones i entitats de l’ESS i altres sectors de les ciutadania, de manera que al conèixer que li precedia un procés participatiu de consulta i definició, la idea em va semblar excel·lent. Respecte a la importància que Catalunya es doti d’un marc regulador per a l’ESS va més enllà de l’opinió de persones expertes: es tracta del sentir de les entitats i persones que conformen la pròpia ESS catalana, que així ho han expressat clarament al llarg d’un procés precedent de diàleg i interacció amb les institucions i altres sectors de la societat. Al meu parer, la voluntat que recolza l’esperit d’aquesta llei és la prova fefaent que amb visió, obstinació i recursos som capaços d’articular el que ens uneix per sobre del que ens diferencia. A més, crec que hi ha un nivell addicional d’impacte positiu de la futura llei i del procés que l’antecedeix que té a veure amb la influència i l’estímul que podria oferir a altres territoris, tant a Espanya com a Europa, que estan considerant començar processos similars. Per a això, caldrà que els agents que lideren aquest procés ofereixin la seva generositat i un alt nivell d’implicació en xarxes d’ESS així com amb administracions públiques, moviments socials i representants afins del sector privat convencional d’altres territoris interessats en el procés i en aprendre d’experiències reeixides.
A la teva ponència inspiracional del mes de febrer, comparties que el difícil no és tenir una Llei d’Economia Social i Solidària. Quins són els reptes llavors d’un procés d’aquestes característiques?
En realitat aquesta afirmació podria ser el titular d’aquella ponència, però cal anar més enllà del mateix per entendre que aquesta afirmació tanca una provocació a l’acció constructiva. En dir que “no és difícil tenir una llei”, feia referència al fet que legislar és relativament fàcil: es tracta de redactar un text “inspirant-te” en altres textos similars de països veïns o, encara més fàcil, plasmar per escrit la voluntat de l’equip de govern en el poder per donar solució a un tema determinat (sense oblidar l’entorn de partits, lobbies i grups d’interès que poden envoltar alguns d’aquests processos). Hi ha exemples d’aquestes dues maneres de crear lleis fins i tot dins de l’àmbit de la pròpia ESS: és el que es coneix com fer política “top-down”. El difícil, el realment complex, és co-crear i llançar processos co-participats i oberts que integrin a tota la ciutadania per incloure visions, sabers i interessos que maximitzin això que anomenem l'”interès general” o el “bé comú”. Sembla una obvietat, però el desafiament és que les lleis que busquen proporcionar vides més dignes per a tota la ciutadania impliquin a la pròpia ciutadania en el seu propi destí (el que coneixem com fer política “bottom-up”) i que hi hagi una combinació d’ambdues: unes administracions públiques amb persones preparades i amb experiència que es nodreixin del diàleg enriquidor amb els agents que vaig esmentar abans. I viceversa. Això és el que podria facilitar lleis rellevants per als que són els seus subjectes (de drets i també obligacions) i que emanen de consensos assolits a força de diàleg i acostament de postures a priori insalvables.
Quins consells o quins elements consideres que cal tenir en compte a l’hora de plantejar el text?
Sincerament, és una pregunta davant la qual prefereixo ser prudent ja que no sóc experta en Dret i sé que hi ha persones molt competents que són les que haurien de respondre-la. Tot i això, permet-me que torni a subratllar el que sí que conec una mica millor: la importància del “context” a l’hora de parlar del “text”. Això és el que cal posar a la taula abans de plantejar si més no una iniciativa legislativa: implicació ciutadana que reveli necessitats reals i faci emergir solucions reals col·lectivament articulades; superació de conflictes a base d’un horitzó comunament dissenyat que la llei en qüestió contribuiria a assolir (algunes persones en diuen simplement “consens”) i rellevància pràctica amb possibilitat de revisions de la llei que s’està preparant.
Quines lleis o marcs legislatius creus que poden ser una inspiració per al procés participatiu de Catalunya?
Precisament considero que els tres exemples que s’evoquen a la pregunta següents (la llei francesa, grega o belga) ofereixen molt bons exemples. Comptem a Europa amb un bagatge difícilment qüestionable en termes de xifres i d’experiències que demostren la validesa com a model de l’ESS. A això ens referim quan parlem de “ecosistema afavoridor” d’empreses socials transformadores arrelades amb la tradició d’ESS. Tot aquest sistema que està emergint, els documents i les reflexions produïts, així com els exemples d’implicació de diferents agents (per exemple, per part del parlament danès en l’impuls a l’empresa social en 2015) o exemples d’implementació de processos consultius ( com el cas irlandès cap a l’Estratègia per a l’Empresa Social a punt de veure la llum), em semblen molt interessants. Em consta, a més, la disponibilitat de moltes de les persones implicades a l’hora de compartir coneixements acumulats i lliçons apreses amb representants d’altres territoris interessats a dur a terme processos similars.
Com ha afavorit l’existència de lleis com la francesa, la grega o la belga al desenvolupament de l’ESS en aquests països?
Hi detalls específics molt rellevants, ja siguin d’esperit de llei o tècnics, en cadascuna d’aquestes normes que podrien servir d’inspiració per al procés a Catalunya: les certificacions a Finlàndia, les cooperatives de dones gregues, la manera en què fórmules antigues tradicionals evolucionen cap al bé comú (per al que es poden crear fórmules noves o no), etc. Però de nou, encara que pugui resultar una mica repetitiva, aquests no són més que idees per començar la conversa amb les persones i entitats localitzades en un territori concret. Aquestes aporten les seves idiosincràsies, necessitats i expectatives pròpies, les quals cal reconèixer, honrar i consensuar a l’hora d’avançar en la preparació d’una llei rellevant i transformadora.
De cara al futur, quin impacte hauria de tenir l’ESS en el conjunt de l’economia global?
La veritat és que escoltem sense parar la contribució de l’ESS als PIB territorials de diferent escala, però la veritable revolució és la que encara es mesura i s’aprecia poc: la del benestar i la dignitat de les persones i del planeta. Així doncs, l’impacte que hauria de tenir l’ESS és el que sempre ha tingut: redefinir i celebrar els llaços que ens uneixen a altres persones i al planeta, practicant dia a dia una economia que posi en relleu aquestes interdependències no com una debilitat, sinó com una oportunitat per mostrar diferents maneres de viure la nostra humanitat. Fa temps que sabem que hi ha moltes formes de satisfer les nostres necessitats materials (més o menys destructives, més o menys extractives, més o menys acumulatives) però la meva experiència em diu que sols una satisfà la necessitat de contribuir al benestar d’altres persones i del planeta que momentàniament ens acull: contribuir al bé comú. I l’ESS és, des del meu humil i limitada experiència, una de les que millor aconsegueix aquest objectiu, encara que no l’única. No està certament l’ESS lliure de conflictes ni de desil·lusions però el que aconsegueix i és capaç de mantenir al llarg del temps ens fa persones i societats més crítiques, proactives, igualitàries i solidàries.
