“La Llei de l’Economia Social i Solidària és una oportunitat per recollir les especificitats del Tercer Sector”

Entrevista a Joan Segarra, president de la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya

Per què creieu que una Llei d’Economia Social i Solidària és necessària a Catalunya?

Necessitem una Llei que reguli i reconegui una realitat consolidada a casa nostra. Les diferents famílies que componen aquesta realitat plural i diversa han fet un esforç important per articular-se al voltant de l’Associació Economia Social Catalunya i és hora que puguem disposar d’un marc legislatiu que posicioni, visualitzi, enforteixi i promogui l’economia Social i Solidària com un agent social i econòmic del país.

Com creieu que aquesta llei pot millorar específicament el tercer sector social a casa nostra?

Si bé les tres fórmules jurídiques que componen el Tercer Sector Social (associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions) ja tenen el seu propi marc regulador, el Tercer Sector Social com a tal no disposa en aquests moment d’una Llei pròpia. Per tant, la Llei de l’Economia Social i Solidària és una oportunitat per recollir les especificitats del nostre sector; una oportunitat per reconèixer i promoure l’economia social que treballa en el sector dels serveis d’atenció a les persones i que no és altra que el Tercer Sector Social. Caldrà doncs que aquesta Llei incorpori tots els elements que necessita el Tercer Sector Social per garantir el seu reconeixement, la seva estabilitat i evidentment, el seu desenvolupament.

Durant els darrers mesos esteu denunciant de forma activa l’infrafinançament crònic del sistema de serveis socials i l’atenció a les persones. Creieu que la Llei d’Economia Social i Solidària hauria de corregir aquesta situació? Com?

Quan diem que la Llei ha de contribuir a fomentar i reconèixer el sector, això inclou també la possibilitat de dotar-nos d’un marc legal que vetlli per la sostenibilitat de les organitzacions. La situació d’infrafinançament està directament relacionada amb el tipus de serveis que gestionen les entitats del Tercer Sector Social; serveis que són fonamentalment de titularitat pública i el finançament dels quals depèn dels pressupostos públics. Cal posar en valor i invertir en polítiques socials. Cal enfortir l’estat del benestar i els serveis d’atenció a les persones en són un pilar fonamental, al costat d’educació i salut. La Llei d’Economia Social i Solidària no resoldrà el problema de fons sobre aquesta qüestió, però si que ens ha de dotar d’una major capacitat d’incidència política i d’interlocució per assolir una millora del finançament d’aquesta tipologia de serveis.

En el vostre cas, l’elaboració de la Llei d’ESS arriba en un moment de consolidació d’altres iniciatives legislatives; com ara el projecte de Llei de contractes de Serveis a les Persones o la Llei d’Acció Concertada. Com creieu que poden complementar-se entre elles?

En tots dos casos hem posat èmfasi en els models d’economia social com a base de les propostes legislatives. En aquest país, l’economia social que gestiona serveis d’atenció a les persones a Catalunya és el Tercer Sector Social i la Llei d’ESS ha de reconèixer el rol i la contribució de la iniciativa social sense afany de lucre en la construcció del sistema català de serveis socials. Com sempre diem, els serveis socials no han de ser negoci. Hi ha una altra manera de fer empresa; una altra manera de fer economia; i entenem que la Llei d’ESS ha de servir per reforçar el Tercer Sector Social com a aliat estratègic de les administracions públiques en la provisió de serveis a les persones a Catalunya.

Ara comencem la segona fase del procés de construcció d’aquesta llei. Quins són els consensos que detecteu més evidents a la vostra família i en relació amb la resta de famílies de l’ESS?

Hi ha molt consens en considerar que cal anar més enllà de la fórmula jurídica per ser considerat un actor de l’ESS. La fórmula jurídica diu coses, però no ho és tot. Les pràctiques són també molt importants. El sense afany de lucre és un tret identitari del Tercer Sector Social, i sempre que parlem de serveis d’atenció a les persones, el defensarem i promourem. Igualment, des del Tercer Sector Social es coincideix també en reclamar un reconeixement com a agents socials i econòmics del país. És a dir, al costat de les organitzacions sindicals i patronals més representatives, cal que hi hagi sempre l’Economia Social i Solidària, reconeguda com agent social i econòmic, amb els mateixos drets i condicions. Només d’aquesta manera aconseguirem una real capacitat d’incidència.

Un cop finalitzi el procés i acordeu un document comú de bases, com creieu que hauria de ser el recorregut de la llei? Què espereu de la Generalitat de Catalunya?

Un cop tinguem les bases elaborades, penso que és important posar sobre la taula una proposta d’articulat de la Llei. Transformar les bases amb un primer text legal que puguem presentar al Govern i començar a treballar sobre una proposta concreta. El que demanarem segur és celeritat en el procés de treball i sobretot, la construcció d’un ampli consens en el Parlament de Catalunya per tal que l’aprovació d’aquesta llei sigui una aposta de país per avançar cap a una economia més social i solidària.