El Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya contempla com a acció destacada de l’actual legislatura l’elaboració de la Llei catalana de l’economia social i solidària. Una bona notícia que des de l’Associació Economia Social Catalunya s’ha entès com una oportunitat per construir el seu contingut a través d’un procés participatiu que contempli les necessitats, opinions i visions de la gran diversitat d’organitzacions de base que en formen part.
De fet, altres governs d’arreu del món ja han assumit la institucionalització de l’economia social i solidària a través de marcs legislatius que, en alguns casos, no només reconeixen la seva diversitat sinó que determinen estructures per a garantir-ne el seu impuls. En aquest article repassem alguns dels països europeus que, actualment, compten amb alguna regulació específica de l’economia social i solidària, amb més o menys aplicabilitat en cada cas.
Bèlgica:
A Bèlgica, tots els governs regionals (Valonia, Brusel·les i Flandes) tenen un ministre a càrrec de l’economia social; tot i que amb resultats i enfocaments diferents. Com a mostra d’aquest reconeixement, s’han consolidat diferents instruments en els darrers anys per a impulsar les organitzacions d’ESS, com ara un consell específic per a l’economia social creat pel govern de Valonia.
L’economia social i solidària representa entre el 9 i el 10% de la població activa a Bèlgica.
Estat espanyol:
La configuració de l’Economia Social a Espanya es determinada per l’aprovació de la Llei 5/2011, del 29 de març. Més recentment, l’aprovació de la Llei 31/2015, del 9 de setembre, va modificar i actualitzar la normativa en matèria d’autocupació i es van adoptar mesures de foment i promoció del treball autònom de l’economia social. El sector està representat per la Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES).
Segons aquesta legislació formen part d’aquest conjunt empresarial les següents tipologies d’entitats: cooperatives, societats laborals, mutualitats, empreses d’inserció, centres especials de treball, confradies de pescadors, associacions del sector de la discapacitat i fundacions.
Els principis que orienten l’economia social a Espanya són la prioriat de les persones i de la finalitat social sobre el capital, la promoció de la solidaritat interna i el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, la cohesió social o la independència dels poders públics; entre altres.
Segons el CEPES, l’economia social a Espanya està formada per 42.140 organitzacions que generen 2,1 milions de llocs de feina directes i indirectes i representen el 10% del PIB del país.
França:
La Llei d’Economia Social i Solidària de França es va aprovar el 31 de juliol de 2014, després de mesos d’un treball intensiu de consultes. A França, l’economia social i solidària ha creat durant els darrers anys més ocupació que l’economia capitalista. Des de l’any 2000, mentre l’economia de mercat incrementava un 4,5% la seva contractació, les empreses de l’ESS han generat un 24% més de llocs de feina. Al 2014, l’ESS suposava un 10% del PIB del país i més de 2,3 milions de persones ocupades.
El marc legislatiu francés recull entre altres aspectes el reconeixement de l’economia social i solidària, la consolidació de la xarxa d’actors de l’ESS, la creació de llocs de feina o l’enfortiment de polítiques per a les iniciatives locals de desenvolupament sostenible
Aunque una legislación centrada en la definición de realidades tan diversas puede llegar a encorsetar y restringir la innovación social de la propia ESS, sin duda, un ambiente político propicio puede también reforzar las condiciones que permitan salvaguardar la autonomía de la ESS con respecto al Estado.
Grècia:
El 31 d’octubre de 2016 el Parlament grec va aprovar la Llei 4430/2016 d’Economia Social i Solidària amb 3 objectius principals: difondre l’ESS en totes les àrees possibles de l’activitat econòmica, recolzar i enfortir els projectes productius autogestionats i l’emprenedoria social col·lectiva i regular aspectes relacionats amb la constitució, funcioanment i supervisió administrativa de les entitats de l’economia social i solidària.
La legislació grega sobre ESS identifica les entitats de l’ESS a través d’un doble criteri: per la seva forma o qualificació jurídica i per cumplir determinades condicions. En aquest sentit, són organitzacions de l’ESS aquelles que es constitueixin com a empreses socials cooperatives, cooperatives socials de responsabilitat limitada o cooperatives de treballadors; pel que fa a la seva forma jurídica. També poden considerar-se dins de l’ESS aquells projectes que reportin un benefici comú o social, apliquin un sistema democràtica en la presa de decisions, no distribueixi beneficis entre els seus membres, la forquilla salarial no superi 3 cops el salari mínim, cooperi amb altres entitats de l’ESS i no depengui directa o indirectament d’entitats públiques.
A Grècia, l’ESS representa el 2% del PIB grec segons xifres de 2015.
Portugal:
La Llei de Bases de l’Economia Social, aprovada al 2013, és un text molt breu, de 5 pàgines i 14 articles. El document estableix les bases generals del règim jurídic de l’economia social, així com mesures de foment de la seva activitat.
El text portugués identifica i, per tant, regula un catàleg d’organitzacions que són les cooperatives, les mutualitats, les misericòrdies, les funcions, les institucions de solidaritat social, les associacions sense afany de lucre (dels àmbits culturals, recreatiu, esportiu i desenvolupament local) i les entitats recollides pels subsectors comunitari i autogestionat.
Segons la Llei, les activitats que desenvolupen aquestes organitzacions han d’estar destinades a perseguir l’interés general de la societat.
Pingback: » Newsletter 27/maig/2019