Article d’opinió de Pepa Muñoz, membre de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya
Per què és important tenir una llei d’Economia Social i Solidària? Quin impacte tindrà per a les entitats socials? La futura Llei d’Economia Social i Solidària (ESS) és una OPORTUNITAT, una oportunitat en majúscules que no podem deixar escapar perquè des del Govern es reconegui totes aquelles organitzacions que, des d’un vessant o un altre, som part de l’economia social i solidària d’aquest país.
Sovint, des del Tercer Sector i davant de diversos auditoris, les entitats socials hem defensat i argumentat nombroses vegades que una altra manera de fer economia no només és possible sinó que ja existeix. Una economia que posa la persona al centre, que lluita per un repartiment més just i equitatiu de la riquesa, des d’una governança de les organitzacions basada en la democràcia participativa i des d’un model de treball que té la voluntat de transformar el model econòmic predominant, dotant-lo de valors no especulatius.
Per a les entitats socials, la llei és una OPORTUNITAT especialment important perquè serà la primera que defineixi els valors que predominen en la nostra tasca diària: la millora de la qualitat de vida, la defensa dels drets socials de la ciutadania, el treball fet des dels barris i les comunitats, el paper del voluntariat com a valor indispensable i un model de transformació de la societat fonamentat en aquesta altra manera de fer economia.
Formar part d’aquest procés de definició de les bases de la nova llei d’ESS és un procés complex (no podem negar-ho), però a la vegada és estimulant. La Taula del Tercer Sector és una de les entitats impulsores i fundadores de l’AESCAT i el que sempre hem volgut, amb la creació d’aquesta entitat de quart nivell, és enriquir el debat. Posar sobre la taula noves maneres de fer que ens ajudin a créixer i a fer xarxa per construir projectes col·lectivament. De fet, la Llei d’Economia Social i Solidària és el primer projecte conjunt que elaborem les cinc organitzacions que formem part de l’AESCAT. Com dèiem abans, no és senzill, però sí molt enriquidor perquè ho fem des del consens i tenint en compte les diverses sensibilitats de les organitzacions que conformem l’AESCAT i que agrupem més de 7.400 organitzacions a tot Catalunya.
Per al Tercer Sector, la Llei d’ESS suposa un doble repte. Ens permet disposar d’un marc normatiu que defineixi com fem la feina com a organitzacions de l’economia social, però al mateix temps i de manera paral·lela, les entitats hem de tenir la nostra pròpia llei. Igual que diversos territoris de l’Estat espanyol compten amb una Llei del Tercer Sector, i en l’àmbit estatal hi ha una Ley del Tercer Sector, les entitats socials necessitem també una legislació pròpia que ens identifiqui clarament i que marqui la nostra especificitat.
I sí, és una OPORTUNITAT perquè tot el moviment català de l’economia transformadora, potent i consolidat des de fa anys a casa nostra, sigui definitivament reconegut a través d’una llei, com ja ha passat en altres territoris com el Quebec, França o Portugal. I sí, si volem que la Llei d’Economia Social i Solidària no quedi només en paper, caldrà que aquesta llei vagi acompanyada d’un reglament i d’un pressupost que garanteixi el seu desplegament. No perdem aquesta OPORTUNITAT.
