L’AESCAT ha protagonitzat la darrera compareixença de la ponència parlamentària sobre el projecte de llei d’economia social i solidària, reivindicant el text com una eina imprescindible per consolidar i impulsar un model econòmic centrat en les persones. En una sessió que tanca mesos de debat amb agents del sector, l’entitat ha situat la proposta legislativa com “una llei del país” fruit de més de set anys de treball col·lectiu.
El seu representant, Guillem Llorens, ha subratllat que no es tracta només de regular un sector existent, sinó de reconèixer-lo amb ambició: “No hem de discutir l’economia social i solidària, és una realitat d’èxit a Catalunya; discutim si el país està disposat a reconèixer-la i a impulsar-la amb l’ambició que es mereix”. En aquest sentit, ha remarcat que el sector ja agrupa “més de 7.500 organitzacions, 140.000 llocs de treball i entre 2,5 i 3 milions de bases socials”.
Des de l’AESCAT s’ha insistit que la llei és necessària per dotar de seguretat jurídica una economia que ja existeix i opera amb impacte social i econòmic. “La pregunta no és si calia regular-la, sinó per què hem trigat tant a fer-ho”, ha afirmat Llorens, que ha defensat també el fort consens assolit: “Poques lleis arriben amb aquest nivell de consens”, després d’un procés que ha implicat més de 400 entitats i ha superat diverses legislatures.
L’entitat ha volgut deixar clar que el text no és excloent, sinó obert: “Aquesta no és una llei que exclou, aquesta és una llei que convida”. Segons l’AESCAT, la proposta defineix l’economia social i solidària a partir de principis i valors —com la governança democràtica, la reinversió social o la sostenibilitat— i no de formes jurídiques, amb l’objectiu d’estendre aquest model al conjunt de l’economia.
Alhora, ha advertit que el principal repte serà el desplegament: “El veritable risc no és la llei, sinó el desplegament de la llei”, alertant que sense recursos, instruments i coordinació institucional, podria quedar en una “declaració d’intencions”.
Experiències i demandes del sector
Des de Som Energia, Isabel Vilaseca ha exemplificat el potencial transformador de l’economia social amb el cas de la cooperativa, que agrupa més de 87.000 sòcies. “Som la prova vivent que la ciutadania vol i pot exercir la seva sobirania en un sector tan essencial com l’energètic”, ha afirmat.
Vilaseca ha defensat la llei com un reconeixement necessari i una eina per “blindar el concepte d’economia social i solidària” davant el risc de “social washing”. Tanmateix, ha advertit que no pot quedar-se en un pas aïllat: “Aquesta llei per nosaltres és només un punt de partida”, reclamant que el seu enfocament impregni altres àmbits normatius com l’energia, el consum o la mobilitat.
També ha denunciat les dificultats del sector davant marcs regulatoris pensats per grans empreses: “Ens tracten sovint com si fóssim una gran elèctrica de l’Íbex 35”, fet que dificulta el desenvolupament de projectes cooperatius.
Per la seva banda, el Grup Àuria ha posat l’accent en la necessitat que la llei sigui realment transformadora. El seu representant, Albert Pinyol, ha advertit que “aquesta llei no pot quedar-se a mig camí” i ha reclamat diferenciar els centres especials de treball d’iniciativa social dels mercantils per evitar “una injustícia estructural”.
Àuria també ha defensat blindar la reinversió dels beneficis: “Si hi ha un element clau que defineix la naturalesa de l’economia social és el destí dels seus resultats”, apostant perquè el valor generat retorni íntegrament a la societat.
Des de CCOO, Óscar Rando ha situat la llei en un marc més ampli de transformació econòmica i social. “És una llei que va d’economia, però sobretot d’aplicar la solidaritat a l’economia”, ha afirmat, defensant-la com una eina per avançar cap a “una economia més democràtica”.
El sindicat ha destacat el paper de l’economia social com a instrument d’emancipació: “L’economia social i solidària i el sindicalisme de classe són eines d’emancipació de la classe treballadora”, i ha alertat dels riscos d’un model basat exclusivament en el benefici: “Una rendibilitat del 30% és una mossegada directa a una vida digna”.
Finalment, l’Associació Catalana de Municipis ha valorat positivament el projecte i el seu impacte en el territori. Alba Pérez ha destacat que la llei “suposarà un impuls necessari per enfortir iniciatives que volen millorar la qualitat de vida de les persones” i ha reivindicat el paper clau del món local en el seu desplegament.
Des del municipalisme s’ha insistit en la necessitat de garantir recursos i respectar l’autonomia local, així com assegurar la participació dels ajuntaments en els òrgans de governança de la futura llei.
Una llei per definir el model de país
La sessió ha tancat el cicle de compareixences amb un ampli consens sobre la necessitat de la llei, però també amb advertències clares sobre el seu desplegament i aplicació. Tal com ha resumit l’AESCAT, el debat de fons va més enllà del text normatiu: “Si volem un model que competeixi només en preu o que incorpori impacte social i ambiental”.
Amb aquesta darrera compareixença, el Parlament encamina la recta final d’una llei que el sector considera estratègica per situar l’economia social i solidària com a pilar central del model econòmic català.