El Parlament ha començat les ponències del Projecte de llei de l’economia social i solidària (ESS) amb les primeres compareixences, que han correspost a la Federació de Mutualitats de Catalunya i al Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), representat per Juli Martínez. Ambdues intervencions han situat al centre la necessitat de definir amb rigor el marc de l’ESS i garantir que la futura norma preservi els valors que històricament han vertebrat el sector.
La primera intervenció ha estat la de Jordi Busquet, en representació de la Federació de Mutualitats, que ha reivindicat el llarg recorregut històric d’aquestes entitats i el seu paper estructural en l’economia del país. Ha recordat que la Federació forma part de l’AESCAT i que les organitzacions de l’ESS “invertim en país, generem llocs de treball estables i tenim impacte al territori”. Busquet ha alertat del risc de l’apropiació indeguda del concepte d’ESS per part d’empreses que no en compleixen els criteris: “Una empresa que es defineixi com a responsable no té per què ser una entitat de l’economia social i solidària”. Per això, ha defensat que la futura llei estableixi un marc normatiu sòlid, capaç de preservar l’essència del sector i d’impulsar-lo com a eina estratègica per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. També ha destacat el procés democràtic i participatiu que ha dut l’AESCAT a elaborar un document de consens, fent recerca internacional i incorporant les aportacions de més de 500 organitzacions.
La mirada del CEESC sobre desigualtats i participació
En la seva intervenció, Juli Martínez (CEESC) ha explicat que l’educació social és present en aquest debat perquè treballa directament amb les desigualtats que l’ESS vol combatre. Ha assenyalat que la llei pot ser “una oportunitat real per generar alternatives d’inserció”, però ha expressat preocupació pel fet que no totes les organitzacions de l’ESS hagin pogut participar en l’elaboració del text. Martínez ha reivindicat una definició clara de l’economia social i solidària, reforçar els mecanismes de control i garantir que les entitats disposin d’eines per acreditar l’impacte social de la seva activitat.
Preguntes dels grups parlamentaris i continuïtat del debat
Els grups parlamentaris han plantejat qüestions relatives als requisits per formar part de l’ESS, la participació democràtica, la qualitat del servei, la relació entre lucre i benefici, l’efecte sobre la rendibilitat, el paper del Consell i del Pla Nacional de l’ESS, i la necessitat de garantir que la norma no exclogui cap organització que realment sigui part del sector. El debat ha evidenciat la voluntat general de continuar avançant cap a un text àmpliament consensuat.
Connexió amb la campanya “L’ECONOMIA que EMOCIONA”
Aquest inici de compareixences coincideix amb el llançament de la campanya “L’ECONOMIA que EMOCIONA”, presentada recentment per l’AESCAT. La iniciativa reivindica el valor transformador de l’ESS. Tal com assenyala el manifest de la campanya: “L’ESS és una economia que funciona, que cuida i que transforma”, una idea que també ha ressonat en les primeres ponències d’aquesta nova etapa parlamentària.