“Evitem el col·lapse” és el lema del Congrés del Cooperativisme de Catalunya que se celebrarà el proper 4 de juliol al Palau de Congressos de Barcelona. Es tracta del primer Congrés del moviment cooperativista català des de la restitució de la democràcia a l’Estat espanyol i commemorarà els 125 anys de cooperativisme organitzat a casa nostra amb més de 1.500 participants previstos d’arreu del món.
La Confederació de Cooperatives de Catalunya, organitzadora de l’esdeveniment, pretén que sigui una “jornada de trobada de tot el cooperativisme per celebrar, compartir, analitzar i debatre el present i futur d’aquest model econòmic i social històric en clau catalana, però també estatal i internacional”. També hi participaran persones del sector polític, econòmic i acadèmic.
Des de l’organització plantegen el Congrés com “una experiència compartida per seguir avançant cap a una societat més justa, cohesionada i sostenible”. Un espai de debat pensat, afirmen, per “aprofundir en les respostes que pot oferir el cooperativisme vers els reptes que enfronta la societat d’avui i del demà com les desigualtats creixents, la igualtat efectiva entre homes i dones al món laboral o el canvi climàtic”, entre d’altres.
L’alpinista Araceli Segarra, que fa 28 anys es va convertir en la primera dona catalana i de l’Estat a assolir el cim de l’Everest, donarà el tret de sortida del Congrés. Ho farà amb una conferència inspiradora i un relat personal per posar en valor l’esforç col·lectiu per a la consecució de grans fites, avancen des de l’organització.
El Congrés del Cooperativisme de Catalunya també recollirà i donarà veu a les experiències de persones que han apostat pel cooperativisme en la seva carrera professional i vital i que han aconseguit trencar barreres socials des de la innovació. És el cas de la reusenca Carme Pagès, que l’any 1987 va constituir el Brot, la primera cooperativa de consum agroecològic de tot l’Estat.
La jornada, a més, visibilitzarà i posarà en valor els trets diferencials del model cooperatiu a través de diverses sessions en paral·lel. S’analitzarà com el cooperativisme crea un entorn que vincula les necessitats individuals i col·lectives, s’explorarà de quina manera es pot articular un territori per fer front a les desigualtats i, per tant, generar una societat més justa i també es posarà la mirada sobre les persones i com el cooperativisme permet empoderar-les.
Per tractar i analitzar a fons aquests tres pilars diferencials del cooperativisme comptaran amb la presència d’experts i expertes com Eva Ortigosa, directora de l’àrea de coordinació de projectes i acompanyament de grups de la cooperativa Sostre Cívic, formada l’any 2004 amb l’objectiu de promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge, més just i accessible, sense ànim de lucre, no especulatiu i transformador. També hi participaran Borja Monreal, co-fundador i co-director de SIC4Change, una organització dedicada a promoure la justícia social a través de la innovació social i tecnològica i Javier Sotil, expresident de la Fundació Mondragón i Mondragón Inversiones, i membre dels Consells Rectors de diverses cooperatives com ara Laboral Kutxa, GSR i Centres tecnològics com ISEA i MIK.
Incloent mirades internacionals, al Congrés hi haurà un espai centrat en analitzar aquest moviment a escala global de la mà de cooperatives internacionals i experts que aportaran perspectives transformadores per abordar els grans reptes globals com són les desigualtats, el canvi climàtic i la crisi de valors i com des del model cooperatiu s’hi pot donar resposta. Destaquen Panos Tournavitis, John Carlin, Miguel Alba o Maria Serra.
Catalunya, líder en cooperativisme
4.700 cooperatives, el 19,17% del total, i ho fa amb un model pioner, propi i singular que el converteix en referent dins i fora d’Espanya.
El cooperativisme català és un model en auge i creixement sostingut al llarg de les 3 darreres dècades. En els darrers 10 anys, s’han constituït un total de 1.562 cooperatives noves a Catalunya. És a dir, 1 de cada 3 cooperatives actuals ha nascut en la darrera dècada, malgrat la crisi econòmica i la pandèmia, i han crescut en ocupació fent que moltes cooperatives facin el salt de petites a mitjanes empreses, i de mitjanes a grans empreses.
Les empreses cooperatives d’avui destaquen per l’arrelament territorial, la diversificació de sectors, la innovació, la intercooperació i la construcció participativa de polítiques comunitàries. Segons el Registre General de Cooperatives de Catalunya, entre el 2016 i el 2022 aquest model d’empresa va créixer un 55% a Barcelona, un 70% a Girona i un 49% a Tarragona.
Catalunya, a més a més, compta amb cooperatives de tots els sectors econòmics: d’industrials, de culturals, d’habitatge, d’atenció a les persones, d’ensenyament, d’energia i telecomunicacions, d’agroalimentàries i marítimes, entre d’altres.
Si ens fixem en el global de cooperatives, les de treball lideren el rànquing, representant un 36% del total. D’altra banda, el 14,1% de les cooperatives catalanes són cooperatives industrials, mentre que les empreses industrials catalanes no superen el 5,5% del total.
