Iniciem una campanya per conèixer en profunditat les famílies que formen part de l’AESCAT. Aquesta iniciativa té com a objectiu donar veu i visibilitat a la feina, línies de treball i objectius de les cinc famílies: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, la Federació de Mutualitats, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). Acompanya’ns mentre cadascuna d’elles comparteix el que representa per la seva família l’AESCAT!
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització formada per gairebé 500 sòcies. Defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. L’economia solidària és una forma diferent de fer les coses relacionades amb la producció, distribució i consum, amb l’objectiu de satisfer les necessitats de les persones de manera sostenible. Es tracta d’una alternativa que es preocupa tant de les necessitats individuals com de les necessitats globals.
Per entendre millor com funciona i com promouen aquesta forma d’economia, hem parlat amb en Jordi Rojas, membre de la Junta Directiva de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES). En aquesta entrevista, en Jordi comparteix informació sobre com està organitzada i la història de la XES, proporcionant una visió detallada d’aquesta iniciativa econòmica.
Què representa per la XES l’AESCAT?
Per la XES, l’AESCAT és l’espai ampli d’articulació de l’economia social i solidària (ESS) en el que poder fer sentir una veu de caràcter radicalment transformador que proposa un model socioeconòmic alternatiu al capitalisme. Un espai en el qual poder incidir políticament en tot allò que ajudi l’ESS a aconseguir els seus objectius socials, econòmics i polítics i que fixi els límits del que pot ser considerat ESS i el que queda fora d’aquest perímetre.
«Formar part de l’AESCAT ens permet participar en la interlocució política, elaborar marcs normatius i legislatius i dotar de veu i contingut les propostes transformadores que emanen del moviment de l’economia solidària i de les economies comunitàries.»
En aquests 20 anys d’existència, quins reptes heu assolit com a organització i quins queden per endavant?
El principal repte assolit com a moviment és que l’economia solidària, que proposa una alternativa integral al capitalisme, tingui veu pròpia en tots els espais d’incidència, articulació i representació del que anomenem Economia Social i Solidària (ESS). La XES ha consolidat un discurs, un relat i un corpus propositiu així com un model socioeconòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Ha aconseguit fer real el lema que «una altra economia, no només era possible sinó que ja existeix», ja que ha estat capaç d’organitzar sectorialment i territorialment les organitzacions que ja estan treballant sota aquest paradigma i les ha visibilitzat en un mapa, el Pam a Pam, que ja compta amb més de 1.500 punts.
«El principal repte és fer créixer aquesta realitat per arribar a segments de la ciutadania que encara estan lluny, reforçar els sectors en els quals tenim presència, generar propostes d’altres en què no som o hi som poc i incorporar la diversitat en el si de les nostres organitzacions.»
La nova FESC fa una invitació a persones que no tenen coneixement de l’ecosistema de l’economia solidària? De quina manera?
La FESC està en un procés de redefinició per dotar-se d’un format que ens permeti assolir el doble objectiu que tradicionalment ha tingut: ser l’espai anual de referència i trobada de l’economia solidària i obrir-se a la ciutadania per donar a conèixer l’existència de tot el seu ventall de propostes i el seu potencial transformador. Fins ara, la FESC era un esdeveniment que donava resposta a aquests dos objectius amb un sol esdeveniment que combinava l’espai més «fira» amb l’espai més «fòrum» i ho feia en paral·lel. Una fórmula que, a la vista dels resultats d’assistència i de participació semblava que havia tocat sostre i que, fonamentalment, convocava les persones més pròximes i coneixedores de la nostra realitat, però no nous públics. Després d’un procés de debat i reflexió, assajarem nous formats que segmentin millor els públics i els objectius i que ens permetin trencar amb l’estancament.
«Hi haurà un Fòrum, adreçat al moviment, i un Festival, adreçat a la ciutadania en sentit ampli i no coincidiran en el temps. Un format que esperem que faci créixer la nostra capacitat de construir una alternativa al model hegemònic.»
