Barcelona va acollir fa unes setmanes el I Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, sota el lema “La via cooperativa pel dret a l’habitatge” i impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i la xarxa a nivell estatal REAS – Red de Redes.
Volem conèixer quina és la situació respecte al dret a l’habitatge i quines són les alternatives i vies des de la ciutadania i la implicació de les administracions públiques. Per aquest motiu, entrevistem Eva Ortigosa, membre de la sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES.
Quines són les vies per assegurar el dret a l’habitatge?
Malauradament, l’habitatge s’ha convertit en un bé especulatiu i en una font per invertir. Darrerament, hem conegut les dades de l’observatori metropolità per l’habitatge, que ens diuen que a la ciutat de Barcelona el 51% dels propietaris que tenen habitatges que posen per llogar en tenen tres, i el 36% en tenen deu. Per tant, l’habitatge és un recurs per especular i treure benefici que té com a conseqüència prendre aquest dret de la ciutadania i no poder assegurar-nos un sostre en el qual desenvolupar les nostres vides.
De vies per assegurar aquest dret n’hi ha diverses i la que nosaltres proposem s’inclou en una d’aquestes. La regulació de preus de lloguer s’ha de poder implementar urgentment, o el fet de poder fer molt més habitatge públic des de les administracions a tots els nivells.
Nosaltres defensem també la via cooperativa pel dret a l’habitatge, deixar que l’habitatge deixi de ser un bé especulatiu amb el qual es pot mercadejar i tornar-lo a la ciutadania a través de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Això ja s’està desplegant en el nostre país i prové d’experiències internacionals que fa molts més anys que s’estan desenvolupant.
En què es basa el sistema d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?
Nosaltres ens organitzem col·lectivament amb forma de cooperativa i és la cooperativa la qui té la titularitat de l’edifici o del sòl. Les persones que són sòcies d’aquesta cooperativa tenen el dret a viure-hi de forma indefinida. Per tant, la cooperativa ens cedeix l’ús d’aquest habitatge.
Aquestes cooperatives són sense afany de lucre de forma que no hi ha ningú que en pugui treure benefici ni rèdit econòmic. Fem autopromoció, per tant, fem el pagament d’allò que costa, sense cap benefici per ningú. I ho fem a través de préstecs de la banca ètica cooperativa i d’altres fórmules de finançament com poden ser els títols participatius.
Nosaltres ens organitzem col·lectivament amb forma de cooperativa i és la cooperativa la qui té la titularitat
Quin és el model d’habitatge que es vol impulsar des de la sectorial d’habitatge de la XES?
En primer lloc, no tenir afany de lucre i que la propietat és col·lectiva. La gestió col·lectiva, cooperativa i comunitària de l’habitatge també ens dona una idea de fugir del concepte d’individualitat. Últimament, el camp de l’habitatge es caracteritza per la propietat individual i per construir espais de vida atomitzats on les relacions de veïnatge són gairebé inexistents. Nosaltres apostem per sortir d’aquest prisma per convertir-lo en una esfera col·lectiva.
Després, la part vinculada a l’autogestió: ens organitzem entre nosaltres i a través d’una fórmula cooperativa per poder accedir a l’habitatge. Com diem des de l’Economia Social i Solidària, posem les persones i les cures al centre, tot el que té a veure amb els vincles de comunitat. La construcció col·lectiva és molt valuosa pel fet d’estar construint comunitàriament i sortir d’aquestes lògiques individualistes de les ciutats en les quals estem vivint.
Un altre dels pilars és la inclusivitat i accessibilitat, és a dir, que sigui un model accessible per tothom. Aquest és un dels reptes que té ara mateix l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. La sectorial d’habitatge cooperatiu de la XES i diferents cooperatives estem impulsant iniciatives i campanyes que promoguin aquesta dimensió de la inclusió social. Volem que més persones puguin accedir al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, trencar la barrera de les aportacions de capital social, que a vegades poden ser prou abundants, per fer que el model sigui efectivament assequible.
Sobre la dimensió de co-responsabilitat amb l’entorn, nosaltres sabem que formem part d’ecosistemes plens de vida i que no estem soles. Treballem en intercooperació amb entitats, tant de l’habitatge cooperatiu com del territori i del barri, amb un fort compromís amb l’entorn.
Per últim, tot el que té a veure amb la replicabilitat i el creixement. És un model que està organitzat perquè es pugui replicar fàcilment amb mecanismes interns i externs perquè cada vegada existeixin més projectes d’aquest tipus.
En els últims anys quina ha estat l’evolució de les necessitats i l’organització de la ciutadania amb relació a l’habitatge?
Penso que tornem a veure les conseqüències de l’especulació immobiliària en el moment de respondre aquesta pregunta pel fet que s’hagi mercadejat el dret a l’habitatge. Ha comportat unes conseqüències nefastes per a les persones que vivim a les ciutats, per les veïnes i la ciutadania.
I això s’ha traduït en desnonaments de veïnes expulsades dels seus habitatges per l’especulació de les propietats amb les cases que vivim. Fruit d’aquestes necessitats de lluita per poder mantenir el que és casa teva, han sorgit múltiples organitzacions i lluites per defensar aquests drets. Ho hem vist amb la Plataforma per les hipoteques, i ho estem veient també amb el Sindicat de llogateres i d’habitatge.
L’habitatge cooperatiu s’inclou en una d’aquestes alternatives que està buscant la ciutadania per fer efectius aquests drets, i n’hi ha múltiples. El debat d’obertura del Fòrum d’habitatge cooperatiu va donar veu a les diverses vies per accedir a l’habitatge amb intervencions del Sindicat de llogateres, de l’administració pública i vam poder veure com l’habitatge cooperatiu s’inclou en una d’aquestes vies.
A la primavera es va presentar la proposta de resolució pel reconeixement i impuls de l’habitatge en cessió d’ús que es va aprovar a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya. Quines estratègies es volen fomentar per l’impuls de polítiques públiques a Catalunya i com pot donar suport al model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?
Estem en un moment en que l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha demostrat que és una via possible d’accés a l’habitatge. Cada vegada hi ha més persones vivint en aquest tipus d’habitatge, diversos projectes arreu del país, i molts d’altres que estan en procés de disseny o de construcció. Per tant, estem demostrant que és una via possible, però també ens trobem que ara necessitem fer un salt d’escala que no podem fer soles. És important la col·laboració de les administracions públiques, una col·laboració que anomenem pública-cooperativa per tirar endavant el model.
Demanem i reivindiquem suport públic en diferents esferes, per una banda, impulsant modificacions legals per part de les administracions que en tinguin competències per blindar el model de forma permanent en aspectes que garanteixin l’interès general. Com ara, protegir la propietat o titularitat per part de la cooperativa de forma indefinida o a llarg termini; el fet d’absència de lucre per part de la cooperativa i per part de les sòcies; o que hi hagi un règim econòmic al marge del mercat.
Estendre en l’habitatge cooperatiu altres ajuts o polítiques públiques de suport que existeixen en l’àmbit del lloguer, però que encara no són assimilables en el nostre camp. També és important que se segueixi cedint sòl i patrimoni públic mitjançant drets de superfície com ja s’ha fet en alguns municipis, i que això es pugui estendre a més territoris del país, donant valor al fet que s’estaria promovent habitatge assequible, cooperatiu, de gestió democràtica i no especulatiu. De cara a les administracions també reclamem establir bonificacions fiscals, com per exemple amb l’IBI, amb l’ICIO, tant en l’àmbit local com estatal, o posant un IVA molt reduït en l’autopromoció perquè així s’afavoreixi l’assequibilitat. Per últim, cercar línies de garantia que es puguin crear per buscar línies de finançament privat.
Aquestes mesures i de moltes altres s’inclouen en la Declaració de Barcelona que es va signar en el marc del fòrum d’habitatge cooperatiu.El fòrum va ser un moment de reconeixement i de compromís amb el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per part de les administracions tant locals de l’Ajuntament de Barcelona en aquest cas, que és la ciutat on es desenvolupa el Fòrum, com de la Generalitat de Catalunya com del Ministeri de l’estat espanyol.
Per tant, demostrem que és una via possible, però també ens trobem que ara necessitem fer un salt d’escala que no podem fer soles i que és important la col·laboració de les administracions públiques, una col·laboració que anomenem pública-cooperativa per poder tirar endavant el model.
Quina és la finalitat del Fòrum d’habitatge i a qui va dirigit?
El que volem és situar la via cooperativa entre les vies pel dret a l’habitatge i deixar clar que per fer-la extensible i assequible a tothom és imprescindible que l’administració entri a fons. Des d’aquesta finalitat el Fòrum es dirigeix a col·lectius diferents. En primer lloc, la jornada es va obrir per situar la via cooperativa dins del marc de totes les vies d’accés a l’habitatge i es va compartir entre cinc ponents de luxe que van introduir el fòrum el dijous 24. El divendres va ser una jornada orientada a les administracions públiques per explorar com portar a la pràctica aquesta relació publico-cooperativa que és necessària per fer aquest salt d’escala. A la tarda, la signatura de la Declaració de Barcelona que ja hem esmentat.
El dissabte i diumenge van ser dies de trobada entre el sector del moviment de l’habitatge cooperatiu amb accions formatives de reflexió i també més reivindicatives on es va aprofundir en moltes temàtiques que envolten aquest model.
El fòrum que es va dirigir a la ciutadania en general, a les administracions i a les persones que formem part del model d’habitatge cooperatiu.
Quina ha estat la participació i les aliances que s’han generat gràcies a un espai com aquest?
El Fòrum ens ha permès estar en contacte amb moltes persones i col·lectius de diversos territoris catalans i de l’estat espanyol que estem impulsant projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Això ens ha permès enriquir-nos a través de les experiències, però també sentir-nos fortes i veure com en els darrers anys el model ha anat agafant solidesa. Els espais formatius que hem tingut han aprofundit en molts aspectes específics del model, com la sostenibilitat, l’assequibilitat, les cures, o les qüestions jurídiques, entre molts d’altres. El nivell d’aprofundiment de cadascuna de les formacions ha estat molt elevat, fet que demostra com el model ha anat agafant solidesa i experiència i ha anat acumulant coneixement.
Les aliances generades també s’han visualitzat amb relació a les administracions públiques. Han estat molts els municipis i territoris representats pels seus càrrecs electes o cossos tècnics vinculats al camp de l’habitatge que han participat en el fòrum. Aquest fet ens fa pensar que hi ha un interès creixent per part de les administracions públiques per impulsar aquest model i conèixer les seves particularitats. El fòrum ens ha servit per teixir aliances també en aquest sentit.
En l’àmbit internacional, quins països, polítiques públiques o entitats poden ser un referent per a Catalunya?
El model de Catalunya s’ha implementat gràcies a referents internacionals que ho han impulsat abans que nosaltres.
Aquí destacar dos o tres exemples. El primer, el cas d’Uruguai, on hi ha aproximadament 30.000 llars cooperatives, que estan representant el 2,5% de les llars de tot el país, segons les últimes dades que tenim. El component d’autogestió i de comunitat és l’element més destacable. Es treballa des de l’ajuda mútua: les persones sòcies participen en tots els processos que tenen a veure amb el projecte d’habitatge cooperatiu i especialment amb l’autoconstrucció col·lectiva dels habitatges. L’autoconstrucció col·lectiva l’hem començat a veure en alguns casos al nostre país, però no al nivell del qual succeeix a l’Uruguai. És molt empoderador el fet d’autoconstruir-te amb les teves pròpies mans la casa on viuràs, que és en règim cooperatiu. Aquest sector allà gaudeix d’un reconeixement legal i de suport de les administracions públiques molt fort i s’està considerant una pota més del sistema públic de l’habitatge del país. Un dels exemples que nosaltres sempre posem per davant.
En l’àmbit europeu tenim casos, com Alemanya, Dinamarca, França o Anglaterra. Per exemple, Dinamarca té una llarga història i una àmplia implementació social i institucional. Avui dia, les cooperatives d’habitatge a Dinamarca representen el 8% dels habitatges del país. De fet, a la ciutat de Copenhaguen més d’un de cada tres habitatges de la ciutat pertanyen a una cooperativa, o sigui és una escala molt més elevada que la d’aquí. La majoria d’aquestes cooperatives eren immobles de lloguer que passen a ser propietat col·lectiva i s’organitzen en cooperativa, i cada cooperativa és autònoma. Aquesta formació va gaudir de molt de suport per part de les administracions públiques. Una cosa que sí que ens està posant en alerta és que en els últims anys ha sofert un procés de desregularització i mercantilització molt gros que ha desdibuixat aquesta especificitat. Un dels motius pels quals també demanem aquestes mesures de regulació per blindar el model i que no pugui ser una font d’especulació posterior.
