La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya va organitzar el 7è Congrés del Tercer Sector Social els dies 15 i 16 de juny al Petit Palau del Palau de la Música Catalana de Barcelona sota el lema “La reconstrucció social. Noves propostes des del Tercer Sector Social”. El Congrés representa un espai de retrobament i intercanvi d’experiències i estratègies, on les organitzacions del tercer sector fan reflexions i troben respostes als nous reptes socials conseqüència de la Covid-19.
El congrés va servir per tenir diferents punts de vista per abordar les qüestions que s’han vist agreujades per la crisi sanitària i que ja fa temps que provoquen estralls a la societat. Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social, va explicar que “la idea és aprofitar la flexibilitat que les entitats han demostrat durant la pandèmia per trobat noves propostes en la lluita contra la desigualtat social.”
Al canal de Youtube de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya hi trobareu un vídeo de resum del congrés:
S’hi van organitzar quatre sessions plenàries. A continuació us presenten un resum de les persones i entitats participants i alguns dels missatges clau que s’hi van compartir:
1 – La resposta per a la transformació de l’economia i la redistribució de la riquesa.
- Participació: Antón Costas Comesaña, president del Consejo Económico y Social de España ,Arnau Queralt i Bassa, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Carlos Susías Rodado, president de la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social en el Estado Español (EAPN-ES) i Maria Àngels Cabasés i Piqué , la síndica de la Sindicatura de Comptes.
Els i les ponents van fer palès que calen canvis en les polítiques, però per a Costas, un llastre en aquesta modificació rau en les diferències culturals, econòmiques i territorials que s’hi poden trobar dins d’un mateix estat. Tant Susías com Queralt van fer referència a l’escut social i als sistemes de rendes garantides que encara deixen fora moltes persones.
Es destaca la necessitat de crear un nou pacte social que permeti passar de la reflexió a les accions concretes, i en el qual s’incloguin més i nous agents transformadors.
2- La resposta des de l’acció social: prioritats i reptes des de l’àmbit social després dels efectes de la pandèmia.
- Participació: Arantxa Ribot Horas, directora de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, Fernando Fantova Azcoaga, educador social, llicenciat en psicologia i doctor en Sociologia, Mercè Darnell Viaña de Càritas Barcelona i Sònia Fuertes Ledesma comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona.
La necessitat d’un tercer sector social transformador, els reptes de l’habitatge i les condicions laborals precàries són alguns dels temes que van sorgir durant la sessió. Fantova va alertar que la pandèmia ha tornat l’acció social a l’assistencialisme.
Un dels moments que va generar més aplaudiments del públic va ser quan Darnell va reivindicar queen el pròxim Congrés del Tercer Sector Social la meitat de les persones assistents siguin persones que les entitats acompanyen.
3- La resposta des de la societat civil organitzada.
- Participació: Helena Maleno, fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras, Luca Gervasoni, president de la Fede.cat, Ivan Miró soci de la Ciutat Invisible i recerca a Coòpolis i Xavier Godàs, consultor de polítiques públiques i estratègies d’acció social en l’empresa Estudis de Qualitat Urbana (EQU).
Helena Maleno va destacar que “el discurs de la indústria humanitària està instrumentalitzant el Tercer Sector”. Per la seva banda, Luca Gervasoni va afegir que “hem vist com els estats que han confiat en la ciutadania han estat més eficients”. Els ponents van coincidir que l’empoderament de la ciutadania i la consciència col·lectiva són de gran ajuda en una situació d’emergència com la que s’ha viscut els darrers anys. Després de reconèixer que les xarxes veïnals van ser espais comuns de resposta, el dubte es presenta en com consolidar aquesta acció comunitària.
4- La resposta des de les entitats: resiliència, innovació i planificació estratègica.
- Participació: Miquel de Paladella, cofundador i CEO d’UpSocial, Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria, Maria Sureda project manager de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, Sònia Castro, presidenta de la Plataforma del Tercer Sector Social de les Illes Balears i Nina González coordinadora de Finançament Ètic i Solidari (FETS).
“La Covid ens ha demostrat que no hi ha res impossible”, ha assegurar Nina González. “L’emergència i la crisi social han estat un temps de creativitat per a moltes entitats”.
Planadella va recordar que segons diversos estudis “és la primera vegada que a l’Estat espanyol les empreses són més creïbles que les ONG”. Un fet inaudit que demostra una confiança “alimentada per l’extrema dreta”, va apuntar l’economista i emprenedor social. “Cal transparència econòmica, però cal explicar què assoleix el tercer sector”, va sentenciar.
El 7è Congrés del Tercer Sector Social va concloure amb una entrevista inversa a Esther Vera, periodista, politòloga i directora del Diari Ara per oferir la seva visió sobre el tercer sector social, les polítiques socials i el paper dels mitjans de comunicació.
Vera va fer una comparació entre la feina del periodisme i la de l’acció social: “els periodistes sabem que la veritat no l’assolirem mai, però hem decidit treballar-hi a favor. Vosaltres voleu justícia, pau social i solidaritat, i també treballeu per fer el camí”.
Les entitats socials van elaborar un manifest de cloenda que recull les principals demandes i compromisos del tercer sector per fer front a les greus conseqüències socials derivades de la pandèmia, que a Catalunya ha abocat un milió de persones més a la pobresa i l’exclusió. La Taula del Tercer Sector reivindica que l’únic camí per a una recuperació justa és garantir l’accés real als drets socials.
