Article conjunt de la Junta Directiva de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i organitzacions fundadores: Confederació de Cooperatives de Catalunya, Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, Federació de Mutualitats, Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.
Al maig de 2017, les organitzacions representatives de les diferents famílies de l’economia social i solidària a Catalunya formalitzàvem la constitució de l’Associació Economia Social Catalunya. Un projecte ple de reptes i oportunitats, del que val la pena fer una valoració quatre anys després.
Sense dubte, el naixement de l’AESCAT ha significat la consecució d’una fita històrica col·lectiva pel moviment de l’economia social i solidària a casa nostra. D’una banda, ha permès l’articulació de l’ESS a Catalunya i ha suposat, per les organitzacions impulsores, un procés de coneixença, diàleg, confiança i reconeixement mutu que ha permès impulsar iniciatives conjuntes i defensar els interessos de tota la base social. N’és un exemple la campanya d’incidència del Pacte d’una Economia per la Vida, que durant l’últim any ha recollit més de 600 adhesions d’organitzacions i persones i que ara s’està treballant en un procés participatiu que permetrà concretar propostes i mesures concretes per donar-li forma.
De l’altra banda, i en una dimensió de projecció cap a l’exterior, l’AESCAT ha suposat una oportunitat per visibilitzar les aportacions de l’ESS al desenvolupament socioeconòmic del país i ha permès la interlocució amb les administracions públiques per impulsar iniciatives que enfortiran l’àmbit durant els pròxims anys, com la futura Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya. El passat mes de desembre de 2020, es va presentar públicament un document de bases consensuat que suposa el primer pas cap a l’aprovació definitiva d’un nou marc legislatiu que protegeixi i impulsi l’ESS a Catalunya.
Malgrat celebrar i reconèixer els èxits aconseguits, també hem de ser conscients dels reptes que albirem a l’horitzó. En l’àmbit intern, cal que seguim treballant per consolidar i enfortir aquest espai de treball col·lectiu, sumant noves mirades i complicitats; necessitem consensuar una definició conjunta de l’ESS basada en els seus principis, valors i pràctiques amb una visió oberta i inclusiva; i hem de ser capaces de generar un relat compartit que ens ajudi a explicar quines són les aportacions del conjunt de l’ESS a la societat catalana.
Però això no és tot. En l’àmbit extern, hem de donar una major visibilitat de què som i del que representem en termes d’ocupació, en termes socials i també en termes econòmics; crear un entorn favorable a l’ESS a tots els nivells i promoure experiències innovadores i transformadores per donar resposta als principals reptes de la nostra societat; i aconseguir que l’ESS sigui reconeguda com un agent socioeconòmic i pugui participar en el màxim nivell en els diferents espais de negociació i participació política.
I el més important: hem de seguir treballant per a un canvi del model econòmic i productiu a Catalunya, més just i transformador. Fa quatre anys no podíem preveure que la covid-19 i la crisi socioeconòmica deriva d’aquesta farien més evident, encara, que necessitem urgentment una nova forma d’entendre l’economia: més plural, més transformadora i que posi les persones i la vida al centre. Ho creiem fa quatre anys i ara n’estem més convençudes que mai. Seguirem treballant-hi.
