La cinquena sessió de la ponència parlamentària sobre la llei d’economia social i solidària ha consolidat el debat al voltant del reconeixement, l’abast i els instruments de desplegament d’aquest model econòmic. Aquesta compareixença ha estat la penúltima del procés, amb una nova sessió prevista per al 17 d’abril, abans d’encarar la fase final de tramitació.
La intervenció de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), a càrrec de Mariona Soler, ha situat el marc polític i conceptual de la llei, reivindicant-la com el resultat de més d’una dècada de treball col·lectiu. “Portem 13 anys treballant perquè això es faci possible”, ha recordat, tot posant en valor el procés de consens que ha fet possible arribar al text actual. Soler ha subratllat la dimensió i capil·laritat de l’ecosistema —més de 2.000 iniciatives i centenars de milers de persones implicades— i ha defensat una concepció d’economia basada en la satisfacció de necessitats. “Per nosaltres, economia és satisfer necessitats”, ha afirmat, reivindicant una economia plural que inclou també les pràctiques comunitàries i no monetàries.
En aquest sentit, ha insistit en la centralitat dels principis i valors com a criteri definitori de l’ESS, per sobre de la forma jurídica, i ha rebutjat les interpretacions que apunten a possibles exclusions: “Aquesta llei precisament el que fa és evitar l’exclusió per forma jurídica”. Un dels eixos centrals de la seva intervenció ha estat la necessitat de reconeixement legal i institucional per garantir continuïtat i capacitat d’incidència: “Necessitem una identitat legalment reconeguda que ens doni seguretat i capacitat d’interlocució”.
La XES ha defensat instruments clau com el registre —basat en criteris de qualitat i coherència— i ha posat en valor eines pròpies com el balanç social per avaluar l’impacte. També ha remarcat la importància de les polítiques públiques de foment i del mercat social, així com el paper estratègic de les economies comunitàries, que per primer cop queden reconegudes legalment. “Són noves formes d’autonomia econòmica i una forma de prevenció de la dependència”, ha destacat Soler, que també ha reclamat una base jurídica estable per a la col·laboració público-comunitària.
Per la seva banda, la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS) ha posat el focus en el paper del municipalisme en el desplegament de la llei. Toni Vidal i Elisa Segués, en representació de la xarxa, han destacat l’abast territorial de l’entitat —amb representació de més de quatre milions de persones— i la seva funció en l’impuls de polítiques públiques d’ESS des de l’àmbit local. La seva intervenció ha estat clara en un punt: el text actual és fruit d’un ampli consens i, per tant, no hauria de ser modificat en els seus elements essencials.
“Arriba amb un ampli consens del sector”, han remarcat, tot defensant que els articles centrals de la llei —com la definició d’ESS, els principis i els instruments de governança— es mantinguin tal com estan. La XMESS ha identificat com a línies vermelles aquests elements, així com el reconeixement de l’activitat comunitària i el paper del Consell Català de l’ESS.
Des de la perspectiva municipal, han destacat la necessitat d’aquesta llei per superar les dificultats operatives i la inseguretat jurídica amb què es troben els ajuntaments. “Comptar amb una llei d’aquest tipus ens ajudarà molt”, han assenyalat, especialment en àmbits com la contractació pública o la col·laboració amb iniciatives comunitàries. En aquest sentit, han defensat el registre com una eina clau per facilitar la implementació de polítiques públiques i han reivindicat el paper de la xarxa en el desplegament de la llei.
La intervenció de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), representat per Mauro Castro, ha aportat una lectura analítica centrada en el potencial transformador de la llei, especialment a través de l’article 19. Aquest article, ha afirmat, és “un pas històric” perquè reconeix formalment les economies comunitàries i els béns comuns com a part de l’economia, superant la seva tradicional invisibilització.
“Aquesta llei no crea aquestes pràctiques, sinó que les reconeix i les dota de seguretat jurídica”, ha explicat, tot destacant que es tracta d’un ecosistema viu que ja existeix i que ara pot consolidar-se. Castro ha subratllat també el canvi de paradigma que implica aquest reconeixement: la ciutadania deixa de ser només beneficiària per esdevenir subjecte actiu i corresponsable en la gestió dels recursos.
Des d’IDRA s’ha posat en relleu la importància d’alinear aquesta llei amb les tendències europees de democratització econòmica i col·laboració público-comunitària, així com els reptes que planteja el seu desplegament. “El gran repte és passar de nomenar a transformar”, ha advertit, tot reclamant recursos, instruments i mecanismes efectius perquè mesures com la compra pública o la gestió comunitària del patrimoni no quedin en el pla declaratiu.
Les aportacions de CECOT i Foment del Treball
La sessió també ha incorporat les aportacions de CECOT, que ha avalat la necessitat de la llei però n’ha qüestionat l’enfocament actual. Els seus representants han advertit que el redactat vigent pot limitar l’abast de l’economia social i solidària en comptes d’ampliar-lo, especialment pel que fa a la inclusió de petites i mitjanes empreses. “Si la llei entrés en vigor ara mateix, cap PIME amb forma mercantil podria ser considerada d’economia social i solidària”, han afirmat, alertant d’un efecte excloent. En aquest sentit, han defensat esmenes orientades a fer la norma més inclusiva, simplificar-ne els requisits i garantir explícitament l’accés “amb independència de la forma jurídica”. També han reclamat menys càrrega burocràtica —apostant per mecanismes com la declaració responsable.
En una línia similar pel que fa a la necessitat d’un enfocament inclusiu, Foment del Treball ha defensat que la futura llei s’alineï amb el marc europeu i estatal recent, posant l’accent en criteris materials i verificables més que en la forma jurídica. La seva representant ha remarcat que l’economia social s’ha d’entendre com un concepte “obert i inclusiu, però exigent”, basat en elements com la governança democràtica, la primacia de les persones o la reinversió dels excedents. Foment ha advertit, però, que una regulació massa restrictiva o amb definicions poc clares podria generar inseguretat jurídica i afectar el model català de provisió de serveis públics, especialment en àmbits com la salut, l’educació o els serveis socials. En aquest sentit, han reclamat evitar “solucions basades en tipologies jurídiques o filtres que no aporten valor afegit” i garantir que la llei no introdueixi distorsions en la competència ni condicioni els sistemes de contractació pública, apostant per reforçar la qualitat, el retorn social i la coherència amb el marc europeu.
Podeu veure la compareixença complerta en aquest enllaç.