El Parlament de Catalunya ha tornat a acollir diverses compareixences d’organitzacions de l’economia social i solidària en el marc del tràmit del Projecte de llei de l’Economia Social i Solidària. Les intervencions han servit per contextualitzar l’abast de la futura norma, defensar-ne la necessitat i posar en valor un sector que, segons han coincidit els ponents, fa dècades que contribueix al benestar col·lectiu i a la cohesió social del país.
En representació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Laia Bonastra va subratllar que la llei no crea l’economia social, sinó que reconeix una realitat ja existent i plenament consolidada. «L’economia social i solidària existeix des de fa molts anys i la llei no la crearà; és una organització que ja tenim des de fa molts anys, on la societat civil s’ha organitzat per la millora de la ciutadania i pel benestar de la ciutadania», va afirmar. Bonastra va insistir que el cooperativisme de treball no és un model marginal, sinó una part estructural del sistema econòmic català: «L’economia social i solidària no és una alternativa ni un reducte, sinó una part estructural del teixit socioeconòmic a Catalunya, i per tant hem de tenir clar el marc d’acció per desenvolupar tota l’activitat».
Durant la seva intervenció, també va posar l’accent en la dimensió comunitària i democràtica del model. En un context de creixent individualisme, va defensar que l’economia social contribueix a «l’apoderament de la ciutadania, a la visió de col·lectiu, de comunitat i del bé comú», amb un impacte directe en una societat «més democràtica i amb una millora del benestar i de les situacions de les persones». Bonastra va recordar, a més, que el projecte de llei és fruit d’un ampli consens entre les diferents famílies del sector i va demanar que el resultat final respecti aquest equilibri, tenint en compte també la realitat de les petites i mitjanes cooperatives perquè el desplegament normatiu no esdevingui una càrrega afegida.
Per part de La Confederació empresarial del Tercer Sector Social, Joan Muntané va situar el projecte de llei dins d’un marc legislatiu més ampli que el sector fa anys que reclama. Va definir la llei d’economia social i solidària com «un paraigües imprescindible» que ha de permetre reconèixer tot l’àmbit de l’economia social, sota el qual s’han de desplegar altres normes clau, com la futura llei del tercer sector social i la llei de provisió de serveis d’atenció a les persones. Muntané va remarcar que aquest consens no és recent, sinó que és «un esforç iniciat set anys enrere, que ha comptat amb la participació de centenars d’entitats i persones de diferents àmbits».
En aquest sentit, va reclamar que el tràmit parlamentari preservi l’esperit del text acordat: «Demanaríem que es pugui respectar al màxim possible el consens en el recorregut que ara feu aquí en ponència, perquè és una oportunitat de respondre al clam d’un sector que aglutina 7.000 organitzacions, 140.000 professionals i una base social de dos milions i mig de catalans». Segons Muntané, la llei ha de servir per dotar el sector d’«un marge jurídic clar i definit», reforçar-ne el reconeixement institucional i evitar que el concepte d’economia social i solidària «s’instrumentalitzi per usos interessats i deshonestos», fet que podria generar inseguretat jurídica.
A banda d’aquestes compareixences, la comissió va escoltar les aportacions d’altres organitzacions representatives de l’economia social i solidària. La Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya va posar l’accent en el paper del cooperativisme d’habitatge com a eina clau per garantir l’accés a l’habitatge i l’arrelament comunitari, i va defensar la necessitat que la futura llei reconegui aquest model com una peça estratègica davant l’emergència habitacional. Per la seva banda, l’Associació Catalana de Centres Especials de Treball d’Iniciativa Privada va centrar la seva intervenció en l’encaix dels centres especials de treball dins del marc de l’economia social i solidària, reclamant seguretat jurídica i claredat en la definició dels criteris d’inclusió al registre previst a la norma.
A més, altres organitzacions del sector han participat recentment en el procés parlamentari mitjançant compareixences per escrit. És el cas de Dincat, Cocarmi i l’Associació de Societats Laborals i Economia Social, que han fet arribar les seves aportacions i consideracions al Parlament per contribuir al debat i al perfeccionament del projecte de llei.