En la segona sessió de compareixences del Projecte de llei de l’economia social i solidària (ESS), el Parlament ha escoltat les aportacions de diverses organitzacions representatives del sector, amb un protagonisme destacat de la Taula del Tercer Sector Social i de la Confederació de Cooperatives de Catalunya. Les intervencions han coincidit a reivindicar la necessitat d’una llei de país que reconegui jurídicament l’ESS, en delimiti amb claredat el perímetre i reforci la seva capacitat transformadora, tot garantint seguretat jurídica i coherència amb la resta de l’ordenament normatiu.
El tercer sector i el cooperativisme reclamen reconeixement, consens i perímetre clar
La Taula del Tercer Sector, representada per Marina Arnau Olivé, ha defensat amb contundència per què Catalunya necessita una llei pròpia d’ESS. Ha subratllat que el sector no disposa encara d’un reconeixement jurídic clar i que la proposta legislativa és fruit de set anys de treball col·lectiu, amb processos participatius amplis, sessions obertes, enquestes i trobades territorials. Arnau ha remarcat que no es tracta d’una iniciativa improvisada ni ideològica, sinó d’una proposta “madura, compartida i avalada per governs de diferents colors polítics”. En aquest sentit, ha posat en valor que la llei reconeix la diversitat interna del sector, unit pels valors comuns, i estableix límits clars perquè altres empreses no s’apropiïn indegudament del concepte d’ESS.
Des de la Taula també s’ha reivindicat el paper de l’ESS com a infraestructura social que crea ocupació inclusiva, fa xarxa i comunitat i dona resposta a problemàtiques socials complexes, tot desmuntant el relat que associa el sector a una dependència excessiva de les subvencions. Arnau ha destacat que la llei ha de facilitar la tasca del municipalisme, reforçar la col·laboració amb les administracions i reconèixer l’impacte social, ambiental i territorial de les entitats. En la mateixa línia, s’ha insistit que la norma “no limita la llibertat econòmica ni va contra el mercat”, sinó que amplia els impactes positius de l’activitat econòmica i posa en relleu les especificitats de l’ESS.
La Confederació de Cooperatives de Catalunya, representada per Jordi Rojas, ha incidit en la importància de disposar d’una llei que reguli l’economia amb una mirada àmplia, que vagi més enllà de les formes jurídiques i entengui l’economia com allò que sosté la vida. En la seva intervenció, Rojas ha defensat que l’ESS ja existeix, funciona i és de primer nivell dins d’una economia plural, i que la llei ha de servir per posar-hi perímetre, evitar usos oportunistes del concepte i generar seguretat jurídica tant per a les administracions com per als operadors del sector. També ha subratllat que “la norma preveu transparència i avaluació, de manera que cap euro públic destinat a reforçar l’ESS quedarà fora de justificació”, i que no es tracta només d’una llei de foment, sinó d’un marc regulador que defineix qui en forma part i com es pot créixer, millorar i innovar amb impacte positiu.
Altres aportacions del sector i debat parlamentari
La sessió ha inclòs també les aportacions d’altres actors del sector. Les confraries de pescadors, a través d’Agustí, han posat sobre la taula la seva especificitat i fort arrelament territorial. L’ACEBA, representada per Lafarga, ha exposat l’experiència de les entitats que gestionen serveis sanitaris públics sota fórmules cooperatives i de societat laboral. Ha reivindicat la llei com una eina imprescindible per ordenar el marc normatiu que els afecta, tot plantejant esmenes per evitar discriminacions i incoherències entre normatives i alertant dels riscos d’inseguretat jurídica si la llei d’ESS estableix criteris diferents dels que recullen altres lleis aprovades pel Parlament.
La Coordinadora Catalana de Fundacions, amb la intervenció de la senyora Pérez, ha valorat molt positivament la iniciativa legislativa per la visibilitat que dona a un sector que agrupa milers d’entitats i més de cent mil llocs de treball. Alhora, ha expressat preocupació per l’allunyament del marc europeu i estatal, la complexitat del redactat i l’impacte burocràtic d’algunes propostes, especialment pel que fa al registre d’entitats, defensant una major alineació normativa, simplificació dels requisits i el reconeixement de les especificitats de les fundacions en matèria de governança i participació.
Els grups parlamentaris han centrat les seves preguntes en qüestions clau com la qualitat dels serveis i els seus indicadors, els mecanismes d’acreditació i accés a incentius, el paper del Consell Català de l’ESS, la governança i la diversitat de fórmules jurídiques, així com la necessitat d’una coordinació estreta amb altres normes en tramitació, especialment en l’àmbit del tercer sector i la provisió de serveis socials i de salut. El debat ha evidenciat la voluntat de continuar avançant cap al consens i la consciència compartida que la Llei de l’ESS ha de ser una eina sòlida, coherent i útil per reforçar un model econòmic democràtic, arrelat al territori i amb retorn social.