El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest matí el projecte de Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya, un document fruit del treball conjunt amb tot el sector representat per l’AESCAT.
L’AESCAT celebra l’aprovació del nou marc jurídic i defensa que l’ESS ha de ser «reconeguda, fortament visibilitzada i promocionada».
Barcelona, 9 d’abril de 2023.- El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest matí el projecte de Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya que vol establir un marc jurídic comú de promoció, foment i ordenació de l’economia social i solidària (ESS) a Catalunya per transformar el model econòmic del país en base a criteris de pluralitat, democràcia i centrada en les persones.
L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) ha sigut la impulsora d’aquesta iniciativa legislativa, que recull la diversitat de les diferents famílies que conformen l’ESS: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. Durant els últims 5 anys, s’han realitzat moltes aportacions per construir aquest marc comú, com ara la redacció del document de bases que ha donat forma i ha sigut el marc de referència de la nova Llei.
El president de l’AESCAT, Guillem Llorens, ha expressat el seu agraïment al Govern «per tots aquests anys de feina conjunta» i a les forces parlamentàries que «han cregut en la idea que és imprescindible fer economia d’una manera diferent, no basada únicament en finalitats econòmiques i en que les persones són les protagonistes igual que la sostenibilitat dels projectes».
Llorens ha defensat, també, la importància i pes que l’ESS té a a Catalunya amb tres milions de persones entre base social – sòcies, consumidores i treballadores – i 7.500 organitzacions. «La nostra tradició associativa, cultural i econòmica ens fa ser una realitat potent que ha de ser reconeguda, fortament visibilitzada i promocionada per part dels governs del país».
La Llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya haurà de ser aprovada de forma definitiva pel Parlament de Catalunya que surti escollit de les eleccions del pròxim 12 de maig. En aquest sentit, Llorens s’ha posat a disposició del nou parlament per seguir treballant en l’aprovació definitiva de la llei «durant la propera legislatura».
La Llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya
La Llei estableix el reconeixement formal i institucional de l’Economia Social, així com els criteris que hi donen sentit: la primacia de la persona, i l’interès col·lectiu per sobre del lucre econòmic i l’acompliment dels principis recollits en el seu articulat.
El document estableix com a concepte d’economia social i solidària la formada per les empreses, organitzacions i entitats que duen a terme activitats socioempresarials i iniciatives comunitàries basades en la primacia de les persones i l’interès col·lectiu o general per sobre del lucre econòmic. També recull elements rellevants com, per exemple, els principis i valors que han de complir les entitats que volen fomar part de l’economia social i solidària; el procés de reconeixement i els mecanismes que permeten crear un entorn favorable per desenvolupar-se.
Aquests principis són l’interès general, el bé comú, les persones i l’objecte social per sobre del capital i del lucre; els sistemes de governança i participació democràtica en la decisió i en la participació dels diferents col·lectius que formen l’entitat; la transformació social i feminista i d’igualtat de gènere; la generació d’ocupació estable i de qualitat, les relacions laborals justes i l’equitat salarial; i el compromís amb el medi ambient amb voluntat de fer efectiva una transició energètica i ecològica per revertir l’emergència climàtica; l’arrelament en el territori i participació en el teixit social; la transparència sobre l’activitat, sistema de govern, gestió, retribucions i distribució d’excedents si se’n fa; la intercooperació amb altres iniciatives de l’economia social i solidària, i la independència respecte dels poders públics i d’altres empreses o entitats diferents.
Aquests valors i principis esdevenen requisits que han d’acreditar les entitats d’economia social i solidària que realitzin una activitat econòmica i empresarial a Catalunya, el compliment dels quals seran verificats pel Registre de l’Economia Social i Solidària, segons els indicadors i procediments establerts pel Reglament que ha d’aprovar el Govern.
El projecte de llei també preveu la creació del Consell Català de l’Economia Social i Solidària com a òrgan consultiu i d’assessorament, anàlisi i debat en les matèries relacionades amb l’economia social i solidària, que estarà adscrit al Departament del Govern competent en la matèria. Aquest Consell actuarà amb total autonomia i independència. A proposta del Consell, el Departament competent en la matèria presentarà al Govern de la Generalitat un Pla Nacional de l’Economia Social i Solidària cada tres anys i una diagnosi sobre la situació de l’economia social i solidària catalana que s’hagi tingut en compte per elaborar el Pla.
El projecte de llei estableix que les administracions catalanes hauran de promoure mesures de sensibilització i formació de l’economia social i solidària per promoure’n el coneixement i la visibilització entre la ciutadania, el món professional i, especialment, en totes les etapes del sistema educatiu i acadèmic. A més, hauran d’impulsar la creació i l’enfortiment de l’economia social i solidària en tot el territori mitjançant, entre altres iniciatives, la col·laboració pública, cooperativa, social i comunitària amb entitats d’economia social i solidària per la provisió de serveis públics. Així mateix, hauran de vetllar perquè els ajuts dirigits al teixit empresarial català incloguin com a beneficiàries les organitzacions de l’economia social i solidària.
També impulsaran la col·laboració amb les entitats de l’economia social i solidària en les polítiques públiques d’habitatge social i assequible. En aquest cas, es fomentarà la priorització de les entitats inscrites al Registre de l’economia social i solidària en les polítiques de cessió de sòl o patrimoni públic i l’atorgament d’ajuts públics vinculats a incrementar el parc d’habitatges destinats a polítiques socials.
L’AESCAT, en xifres
L’Associació Economia Social Catalunya representa més de 7.500 organitzacions, amb prop de 140.000 persones treballadores i una base social de 2,5 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i amb un volum de facturació de més de 8.000 milions d’euros.
