“Comunalitats Urbanes” és un nou programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya per dinamitzar les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’Economia Social i Solidària. Les comunalitats formen part del Programa d’Economia Social, juntament amb els Ateneus Cooperatius i els Projectes Singulars.
El programa de Comunalitats Urbanes està conformat per 22 comunalitats arreu de Catalunya que treballaran per l’enfortiment dels béns comuns i de nous projectes d’ajuda mútua a partir del moviment veïnal i associatiu, del teixit cooperatiu, del petit comerç, de projectes auto-organitzats i de les xarxes de suport mutu. El programa generarà un impacte social i singular a cada territori, especialment per aquelles persones que es troben en situació de vulnerabilitat a través de la millora de l’ocupació i l’ocupabilitat, avivant xarxes de suport mutu i generant projectes d’economia local en una lògica cooperativista, comunitària i sostenible.
Aquest programa compta amb el suport d’un equip de persones de l’oficina tècnica de La Hidra cooperativa. Es tracta d’una empresa que destina el seu treball a la transformació urbana, amb l’objectiu de sumar-se al conjunt de pràctiques professionals i socials que volen garantir el dret a la ciutat, amb un ampli coneixement dels béns comuns urbans.
El dimecres 13 de juliol es va celebrar la primera trobada de la Xarxa de Comunalitats Urbanes a Amposta, a les Terres de l’Ebre amb una participació aproximada d’unes 100 persones. L’objectiu era generar espais d’autoformació i treball col·lectiu entorn els béns comuns, metodologies i eines.
L’Era d’Amposta va ser la comunalitat que va acollir aquesta primera trobada i la Lola ens va explicar que els hi fa molta il·lusió que la primera trobada sigui a Amposta perquè: “Les Terres de l’Ebre estant molt lluny i ens costa molt que vingueu i ens agrada molt que la gent implicada baixi i que li doni un valor”.
La comunalitat de l’Era: “Vol reconquerir la ciutat. El nom prové d’aquest espai rural que té molt a veure amb la seva tradició i amb la seva essència, però també és era de canvi, era de transformació i és un marc on passaran moltes coses. Coses com les relacions improbables, ajuntar gent que potser no es trobarien, però que amb un motiu cultural es trobaran i pretenem o esperem que d’aquestes trobades puguin sortir xarxes, que facin coses i s’empoderin”.
En aquesta trobada va participar Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives que ha anat visitant a totes les comunalitats del territori. “El programa de les comunalitats sorgeix des de la situació de la Covid. Veiem que emergeixen, tornen a sortir o es creen, depèn de cada cas, una sèrie de projectes de suport mutu que donen recolzament i aguanten la vida als barris. Ajuden al fet que la situació Covid i especialment en el tancament, tot no se’n vagi a terra. A través d’aquesta experiència entenem que hi ha una altra manera de fer economia i promoció econòmica i de generar activitat econòmica no vinculada únicament al capitalisme o a l’economia de mercat. Després de la Covid, és un moment clau perquè aquestes iniciatives no perdin la dinàmica i acabin tenint una incidència més elevada.”
Cada comunalitat està formada per un grup d’entitats i col·lectius. En alguns casos també hi participen ajuntaments del territori com a comitè activador i treballen sota uns eixos estratègics. Donem veu a dues Comunalitats que són La Traginera la Comunalitat de Ciutat Vella de Barcelona i la Comunalitat de Valls.
La Sara de La Traginera, Comunalitat de Ciutat Vella explica que “la comunalitat urbana de Ciutat Vella neix del fort teixit associatiu i bagatge comunitari del barri del Raval, amb entitats de gran experiència i arrelades al territori com Tot Raval, Fundació Surt, Colectic, Impulsem i laboqueria taller d’arquitectura. El Raval és un territori, que, davant totes les crisis esdevingudes en els darrers deu anys ha demostrat resiliència, creativitat i resistència. Els tres eixos estratègics que vam desenvolupar es basen en el dret, la salut i la sostenibilitat, per actuar respecte a l’habitatge, l’alimentació i els espais comuns i públics”.
En Roger de la Comunaliat de Valls comparteix que “la comunalitat la conformen agents municipals, associació de veïns, comerciants, un parell de cooperatives del pol cooperatiu de Valls i una assemblea de participants i entitats. Treballem sobretot en el casc i centre històric que és una zona bastant degradada de la ciutat, i amb desigualtats socials, un gran grup de persones migrades, i persones grans i envelliment i joves en relació amb l’habitatge. Alhora volem fer comunitat, horts comunitaris, fomentar el creixement del territori, serveis esportius comunitaris. D’altra banda, també volem fomentar la sostenibilitat i les comunitats energètiques a partir d’una cooperativa d’habitatge. Per últim, es volen potenciar altres iniciatives com per exemple artistes, i l’autorganització de professionals en el camp de l’art”.
Les comunalitats tot just estan començant i continuaran el seu desenvolupament i creixement en els pròxims dos anys .
