Álvaro Porro és comissionat d’Economia Social, Desenvolupament local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2018. Economista de formació i activista, conversem amb ell per aprofundir sobre l’Estratègia d’economia social i solidària 2030 de Barcelona.
Què és l’estratègia d’Economia Social i Solidària Barcelona 2030? Quins són els objectius?
En la teoria és un marc d’actuació, amb uns objectius, unes palanques de canvi i uns projectes de ciutat fins al 2030 que ens marca un full de ruta i permet fer una mirada a llarg termini que sobrepassi el mandat. L’estratègia no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà perquè tot no giri al voltant d’un document.
Per mi l’estratègia, en la pràctica, és una dinàmica de treball entre actors públics, bàsicament l’Ajuntament de Barcelona, i actors de l’economia social i solidària representatius per fer créixer l’ESS a la ciutat.
L’AESCAT hi ha jugat un paper molt important perquè ens ha permès adreçar-nos a totes les entitats de l’ESS i generar acords i dinàmiques conjuntes.
Quina és la foto de l’ESS que ens mostrarà aquesta estratègia l’any 2030?
L’estratègia ens ha d’ajudar a generar unes infraestructures i estructures prou sòlides perquè a la ciutat quan algú vulgui arrencar o fer créixer projectes d’ESS tingui un ventall de possibilitats, recursos, incubadores i serveis molt potent.
També generarà un espai de coordinació i treball que permeti a tothom que està en el marc de l’ESS connectar-se amb altres projectes en qualsevol sector o àmbit. Es funcionarà com a una xarxa dins de la ciutat, no només en termes polítics i de representació, sinó en termes empresarials i de fer economia. Un altre objectiu és facilitar que hi hagi projectes d’ESS en sectors on ara es molt minsa la presència o desplegar-la amb encara més força en sectors amb certa inèrcia.
Per acabar, haurem generat unes dinàmiques irreversibles de coproducció en les polítiques públiques de l’economia social i solidària. Qualsevol govern que entri a l’Ajuntament de Barcelona haurà de saber que l’ESS és una part de la promoció econòmica de la ciutat i, per tant, no es podrà reduir de nou a quelcom molt marginal.
Sovint es diu que l’ESS depèn excessivament de les administracions. Tens la sensació que és així o que el moviment ja ha fet un canvi per quedar-se definitivament i superar aquesta dependència?
Les polítiques públiques d’impuls a l’ESS han de servir per impulsar, fer de palanca, facilitar, escalar… i té tot el sentit que sigui així. A la vegada des del disseny de les polítiques públiques hem de tenir molta cura de fer això amb determinació i recursos però sense alimentar inèrcies artificials sense base real. Jo crec que a Barcelona estem en aquest camí en termes generals i sempre ens fem aquesta pregunta. A la vegada està clar que sense determinades polítiques que serveixen de catalitzador hi ha sostres de vidre que no es trencarien.
Per exemple, s’han creat 30 noves cooperatives d’habitatge en cessió d’ús (1050 habitatges) en sòl municipal. Algunes ja en marxa, d’altres en fase d’obra o disseny i d’altres a punt d’adjudicació. Això genera molt moviment empresarial dins l’ESS: cooperatives d’arquitectes, de facilitació de grups, de gestió econòmica, etc. Sense les polítiques públiques no hauria passat probablement o molt més lentament, però ara tot això està creant una base que possibilita un desplegament més autònom.
Quins són els reptes de futur per l’ESS?
N’hi ha uns quants: escalar la dimensió dels projectes; la digitalització; arribar a col·lectius vulnerables més enllà de CETs i EIs; l’autoprecarietat en alguns àmbits de l’ESS; tenir estructures sòlides de intercooperació i mercat social; la cultura del crèdit a les petites cooperatives; l’autopercepció de ser economia social en determinats subàmbits de l’ESS… I també generar més relació amb l’economia convencional. Un dels reptes seria apropar l’ESS a les petites i mitjanes empreses perquè tenim molt en comú i molts adversaris o reptes compartits, en termes de competència amb les grans empreses.
També hem de continuar madurant i consolidant l’estratègia i per això necessitem la mirada de l’AESCAT i entitats representatives de l’àmbit.
L’AESCAT ha liderat l’estratègia BCNESS2030 i moltes altres entitats han participat en el procés, però sovint costa que les entitats participin en processos de l’administració. Encara és un repte la relació entre el teixit de base i l’administració?
Quan miro les estratègies no les veig tant com un document sinó com una inèrcia, una dinàmica, un clima que es genera i uns resultats. Crec que la participació en l’estratègia ha estat interessant. Òbviament, el teixit és més ampli que les 140 organitzacions participants però no aspirem a que tothom vulgui participar-hi.
La clau és aconseguir que tot l’impuls i participació en aquest període d’elaboració es mantingui i fer coses reals on es pugui veure una utilitat.
Com es farà el seguiment de l’estratègia? També hi participaran les entitats de base?
Sí, l’estratègia funciona a través d’un grup motor format per les entitats representatives de tercer nivell que formen part de l’AESCAT i altres actors clau, com l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona – Coòpolis. A l’àmbit participat, l’espai polític de decisió, hi ha més de 40 organitzacions de segon nivell. I, per últim, grup de treball específic sobre temàtiques concretes, com finançament, contractació pública o comunicació.
Cada dos anys es convoca el Congrés, una trobada amb totes les entitats adherides per poder fer una rendició de comptes i replantejar les prioritats. Ja estem preparant el primer el febrer del 2023.
Com poder fer que aquesta estratègia coliderada per l’AESCAT, l’entitat de representació de l’ESS de Catalunya, i Ajuntament de Barcelona arribi o es repliqui a altres ajuntaments?
Com a capital estem intentant fer un paper de tractor de l’ESS arreu del país, almenys en l’àmbit municipal, liderant la Xarxa de Municipis per l’ESS. Ens està donant molts bons resultats. Tenim també una molt bona dinàmica de treball amb la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d’Economia Social.
És difícil que l’estratègia en si tingui capil·laritat com a tal perquè està molt enfocada a la ciutat de Barcelona. Però la dinàmica que genera sense dubte tindrà impacte. Tota aquesta estratègia que estem treballant amb les entitats d’àmbit nacional acaba repercutint en el dinamisme i les ganes d’involucrar-se d’aquestes entitats més enllà de Barcelona.
Per què creieu que és important des de l’administració local que s’impulsin totes aquestes polítiques públiques?
Per mi necessitem tots els àmbits. Cal una Generalitat que faci una aposta forta i amb capacitat pressupostària alta i capacitat de regulació.
Però és cert que l’administració local és la que està més a prop de la ciutadania i, precisament, l’ESS que està molt arrelada al territori i té vincles importants a les comunitats on funciona. Si l’ajuntament del territori no entén l’ESS, no la promou i no genera el context local, faltarà una peça rellevant.
Jo crec que en un moment en què la societat vol canviar paradigmes econòmics i fer créixer l’ESS, els ajuntaments com administració més propera hem de facilitar-ho.
Quina oportunitat ofereix la futura llei d’economia social i solidària de Catalunya?
De nou, crec que les lleis no ho són tot però sí pot crear un context polític i jurídic que contribueixi a la visibilitat i l’extensió de l’ESS. Pot ser un molt bon instrument per utilitzar com a palanca i generar canvis.
Una de les coses que ha de fer la llei és clarificar contextos que ara mateix són difusos com ara què és l’economia social i solidària o com impulsar la contractació pública de l’ESS.
