- L’Estratègia #ESSBCN2030 s’ha treballat de manera conjunta amb la participació de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, i serà el full de ruta tant de les polítiques d’ESS municipals com de les accions del teixit de la ciutat durant els propers anys per promoure l’expansió de l’ESS
- El document compta amb 8 línies estratègiques i 10 projectes de ciutat per tal d’impulsar aquest tipus d’economia a la ciutat de Barcelona
- Prèviament a l’esclat de la Covid-19, a Barcelona, l’àmbit de l’economia social i solidària aglutinava un total de 4.500 empreses i organitzacions de sectors molt diversos en les quals treballen unes 60.000 persones
El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Competitivat i Hisenda, Jaume Collboni; i el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Álvaro Porro, han presentat aquest migdia l’Acord de Ciutat per a l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària 2030, en un acte que ha tingut lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
A la presentació també han participat el president de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), Guillem Llorens i Gragera; la directora de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, Laia Grabulosa Descals; el representant de la Xarxa d’Economia Solidària, Jordi Via; i la gerent de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Anna Albareda Sanz.
A més, hi han assistit el director general d’Economia Social, Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal, així com 40 representants d’entitats representatives de l’ESS que formen part de l’Espai de Governança i representants del Consell Econòmic i Social de Barcelona.
L’Acord de Ciutat és el resultat d’un procés iniciat el febrer de 2019 per tal d’elaborar, de forma compartida i inclusiva, una estratègia de foment i enfortiment de l’economia social i solidària (ESS) a la ciutat de Barcelona. Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’Associació Economia Social i Catalunya (AESCAT) i l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de l’Estratègia #ESSBCN2030.
El document és fruit del treball conjunt de 203 persones i 147 entitats de l’ESS, les quals van generar més de 500 propostes, i també ha tingut en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. La seva versió definitiva fou aprovada el 16 de setembre de 2020 per l’Àmbit Participat i a partir d’ara serà el full de ruta per a les polítiques públiques municipals i els actors barcelonins de l’ESS durant els propers anys.
L’estratègia #ESSBCN2030 estableix 8 línies estratègiques generals que interpel·len diversos sectors econòmics considerats clau per resoldre els principals problemes de la ciutat. A través d’una trentena d’indicadors, el document es marca fites per:
- Augmentar el pes de l’ESS en l’economia de la ciutat
- Posicionar-la com una realitat de prestigi per a Barcelona
- Crear estructures estratègiques que l’enforteixin
- Estendre-la de manera homogènia per tots els barris i districtes
- Generar més marcs de coproducció de polítiques públiques amb l’ESS
- Contribuir a prevenir i reduir les desigualtats socials dins de la ciutat
- Desenvolupar palanques que impulsin l’Estratègia, com serien el consum conscient i transformador o la compra i contractació pública responsable, per exemple
- Transversalitzar els reptes de l’economia digital, l’economia feminista, les migracions i la transició energètica i ecològica, a més d’atorgar més protagonisme a la joventut
Més enllà d’aquests objectius, l’Estratègia #ESSBCN2030 també identifica 10 projectes de ciutat que han de permetre impulsar de forma significativa, coordinada i prioritzada les 8 línies estratègiques. Concretament, l’estratègia inclou com a projectes de ciutat:
- L’impuls de plans i d’estratègies sectorials per impulsar l’ESS
- La creació d’un fons mixt que potenciï les inversions en ESS a la ciutat
- L’activació d’un pol cooperatiu de ciutat, de 4.500 metres quadrats a Can Batlló, que acollirà, entre d’altres activitats, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona ‘Coòpolis’ com a dispositiu d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS de referència a Catalunya i a escala internacional
- L’ampliació de la compra pública responsable per a empreses de l’ESS
- L’articulació d’eines tecnològiques que facilitin la recollida de dades del sector, mitjançant l’observació, anàlisi, mapatge i avaluació de l’ESS a la ciutat
- L’impuls del consum conscient i la creació d’un mercat social
- El desplegament d’un relat propi compartit de l’ESS
- L’articulació d’una xarxa de recursos i d’espais per impulsar, entre d’altres, la capacitació digital per a l’enfortiment de l’ESS
- La implementació d’estratègies territorials per arrelar l’ESS a tots els barris i districtes
- La potenciació de la presència de l’ESS en el món educatiu, no formal i del lleure
Així mateix, el 23 de juny passat, el Ple del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar crear l’Espai conjunt de participació de l’Acord de Ciutat per l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 (Acord #ESSBCN2030), que haurà de donar continuïtat i reforçar el procés engegat, tot afavorint el treball conjunt i la governança compartida de l’Estratègia #ESSBCN2030, en la línia d’altres espais similars del consistori.
En la seva intervenció a l’acte, el comissionat Porro, com a mostra del compromís municipal amb l’Estratègia #ESSBCN2030, ha presentat el nou Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària a Barcelona, 2021-2023. Aquest té 12 objectius i 65 accions; està desenvolupat pels equips d’Economia Social de l’Ajuntament de Barcelona i d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa i té previst un pressupost global de 12 milions d’euros en despesa corrent, 7’8 milions en inversions i 2 milions en un possible fons d’inversió.
El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha expressat durant la seva intervenció que “com produïm determina el tipus de ciutat que som. Cal diversificar l’economia de la ciutat per fer-la més resilient i això no només passa pels sectors sinó per la forma en que produïm béns i serveis”.
Per la seva banda, el president de l’AESCAT, Guillem Llorens, ha manifestat que “les polítiques públiques han de reorientar la recuperació econòmica al bé comú perquè les barcelonines no mereixem que la ciutat sigui un lloc que no ens podem permetre”.
El comissionat també ha destacat la transversalitat i diversitat amb la que s’ha treballat aquesta estratègia en la que han participat tots els grups municipals i que es va aprovar al Consell Plenari Municipal quasi per unanimitat.
L’ESS, en creixement a Catalunya
En els darrers quinze anys, l’ESS ha augmentat en volum i presència a Barcelona i a Catalunya. De fet, entre els anys 2016 i 2019, el ritme de creació de cooperatives a la ciutat es va més que duplicar, es va passar de crear-se unes 30 anualment a unes 80 o 90. Avui, en certs barris, municipis i sectors, l’ESS ja constitueix ecosistemes locals o sectorials d’economia alternativa i s’ha convertit en un interlocutor imprescindible i legitimat que resol les necessitats socials de moltes persones.
Prèviament a l’esclat de la Covid-19, a Barcelona, l’àmbit de l’economia social i solidària aglutinava un total de 4.500 empreses i organitzacions de sectors molt diversos en les quals treballen unes 60.000 persones.
