“La llei d’economia social i solidària ha de parlar més de principis i menys de formes jurídiques”

Entrevista a Andrea Alvarado, membre de la comissió de llei de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i sòcia de Iacta Sociojurídica; i Rubén Suriñach, membre de la comissió de llei i responsable del Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

Perquè és necessària per la vostra família una llei d’economia social i solidària?

Una llei d’ESS és necessària per al desenvolupament i reforç de les diverses iniciatives i pràctiques que componen la nostra família. Un dels nostres objectius és aconseguir fer un salt qualitatiu en el foment de la nostra visibilitat i reconeixement com un agent socioeconòmic rellevant. Això passa per l’establiment d’espais de participació, diàleg i col·laboració amb les Administracions Públiques, així com per la previsió de polítiques públiques i altres mesures de promoció i reforç del teixit de l’ESS. Aquestes mesures s’han de recollir legislativament si volem que les administracions s’impliquin. Ara bé, evidentment no ens serveix qualsevol llei. Per tant, la resposta a la teva pregunta seria una cosa així com: una llei és necessària, però no suficient.

En qualsevol cas, des del nostre punt de vista, la llei hauria de contemplar mecanismes que garanteixin la implicació i col·laboració de les administracions públiques, com ara la cessió d’infraestructures públiques pel seu ús per part de les iniciatives de l’ESS. En la mateixa línea, hauria de fomentar la contractació pública socialment responsable, prioritzant criteris socials, ètics i ambientals en la compra de béns i serveis per part de les administracions públiques, i desplegar models de concertació público-cooperatius-comunitaris.

L’ESS té un gran potencial transformador. En aquest sentit, el nostre objectiu no és només l’impuls i enfortiment del nostre ecosistema, sinó generar un impacte positiu en el teixit socioeconòmic i laboral de Catalunya. Per aquesta raó, creiem que les Administracions Públiques s’han d’implicar en fomentar l’ESS; el fonament de la llei és, precisament, l’impacte positiu de l’ESS al nostre model econòmic.

D’una altra banda, no qualsevol llei, però sí la llei que volem, ajudaria a delimitar quines iniciatives formen part de l’ESS mitjançant definicions que vagin més enllà de les fórmules jurídiques i posin l’accent sobre els principis i valors que formen part de la nostra forma d’entendre l’economia. Parlar més de principis i menys de formes jurídiques, ens permet compaginar una visió de l’ESS prou ample, oberta i integradora per a incorporar les tendències que neixin del laboratori d’experimentació en què consisteix l’ESS, i al mateix temps, esquivar dubtosos companys de viatge en la nostra aposta per redefinir l’economia. Així, propostes com la creació d’un registre específic i la previsió de mecanismes que vetllin pel compliment i manteniment dels principis i valors de l’ESS, complirien un necessari paper de filtre que dificultaria l’apropiació i redefinició per part d’iniciatives poc transformadores o, directament, productores i reproductores de desigualtats. En aquest sentit, és clau aprofitar la feina feta amb l’eina de Balanç Social de la XES, ja que és la única eina que tenim avui a Catalunya que recull dades amb caràcter anual sobre les entitats de l’ESS en base a criteris de funcionament. Creiem que qualsevol registre públic d’ESS s’hauria d’emmirallar en les eines construïdes per l’àmbit.

Perqué considereu que és important que la llei amplii la mirada i reculli la idiosincràsia de l’economia solidaria i no només de l’economia social? Què hi pot sumar?

L’economia solidària es diferencia de l’economia social en la seva mirada més ample sobre el concepte d’economia i en l’abast transformador de les diverses pràctiques i propostes. Fa un pas més enllà en la recerca de respostes a les necessitats humanes de les persones que l’integren sota criteris cooperatius i democràtics, i des de la redistribució, reciprocitat i solidaritat. La seva oposició frontal a l’economia capitalista, suposa una aposta per situar la reproducció de la vida al centre de l’economia i per intentar superar la deriva economicista d’alguns sectors de l’economia social. L’ESS pretén ser una economia plural i orientada a les persones i al bé comú, que busca dissoldre la separació entre les esferes productives i reproductives i promoure la sostenibilitat mediambiental. Per tant, l’economia solidària reforça i complementa la dimensió política de les entitats, i aquesta és, precisament, la seva aportació.

La vostra organització, de fet, ja té com a punt de partida una proposta de llei d’economia solidària desenvolupada al 2014. Quins són els trets més destacats?

La proposta del 2014 era ambiciosa, sobretot pel que respecte a les polítiques públiques destinades a la promoció de l’ESS per part de les administracions. Es contemplaven des de mesures de foment mitjançant la contractació pública, la cessió de béns de titularitat pública, o la concertació públic-cooperativa-comunitària als serveis municipals, fins a bonificacions a la Seguretat Social destinades a promoure la creació i consolidació del treball estable, incentius tributaris, passant per la promoció de la ESS en totes les etapes del sistema escolar i universitari. També es definien i reconeixien quines eren les característiques pròpies de l’ESS, i es preveien mecanismes de representació i articulació col·lectiva, entre altres elements.

La proposta del 2014 també era innovadora quant a la inclusió d’iniciatives emergents, no sempre amb fórmules jurídiques, com les comunitats de criança, les monedes socials, els fons de crèdit col·lectiu, comuns digitals, les microfinances, nodes de suport mutu i cura, entre altres.

Heu modificat gaire la vostra proposta respecte a la de 2014?

En general, l’esperit és el mateix, sobretot pel que respecte a les mesures de foment de l’ESS per part de les Administracions Públiques. Si destacaria, com novetat, la proposta d’establir un registre d’iniciatives de l’ESS i mecanismes que permetin vetllar pel compliment dels principis i valors propis del sector. Queda per acabar de definir si el registre l’establim en base als registres existents, o si en fem un de nou que permeti establir un cens més actualitzat; caldrà valorar-ne els pros i contras.En aquesta ocasió també, per part de la nostra organització s’està posant l’accent sobre l’economia de les cures.

Dit això, s’ha de tenir en compte que actualment del que es tracta és de presentar una proposta de bases i no un text articulat, com el que es va proposar el 2014. A més a més, aquest text va ser promogut exclusivament per sectors de l’ESS, mentre que la proposta actual serà el resultat d’un consens entre famílies amb diferents visions i posicions polítiques.

Com s’han desenvolupat les primeres sessions de treball a la vostra organització? Com s’està treballant? Com està vivint la vostra organització el procés col·lectiu de construcció de les bases de la futura llei?

Durant aquests mesos, les iniciatives i entitats que formen part de la XES han expressat el seu punt de vista sobre quines són les necessitats i expectatives de l’àmbit de l’ESS. Això ens ha permès realitzar un diagnòstic a partir del qual estem treballant.

Com valoreu el suport institucional rebut fins ara i què li demaneu a la Generalitat de Catalunya en aquest procés?

• Ens sembla que les coses s’estan fent com creiem que hauria de ser normalment: el teixit de l’ESS arriba a consensos amplis, i l’administració regula en base a aquests consensos. En aquest sentit, estem contents del suport i la obertura institucional, i esperem que dels consensos als que arribem en el marc de l’AESCAT se n’acabi derivant el gruix de la proposta de llei. El que li demanaríem és valentia i ambició amb la proposta de llei fins el final: per canviar la matriu socioeconòmica cal menjar-li terreny a l’economia mercantil, i la proposta de llei ha de definir ancoratges clau en aquest sentit.