Com bé sabeu, des de l’Associació Economia Social Catalunya hem impulsat un procés de promoció i reconeixement de l’economia social al nostre país i, per això, estem desenvolupant un procés per establir, col·lectivament, les bases de la futura Llei d’Economia Social i Solidària a Catalunya.
La importància de disposar d’un marc normatiu específic ve determinada per diversos aspectes que indueixen a cobrir unes necessitats: el desenvolupament de l’economia social i solidària ha estat motivat per la concurrència estratègica dels diversos actors que la conformen i per l’impuls de polítiques que la reconeixen com un actor socioeconòmic de valor. Si bé el setembre de 2013, el Parlament de Catalunya va instar al Govern a elaborar una llei d’Economia Social i Solidària amb participació dels agents, també va manifestar la voluntat de treballar per una transició del model econòmic català, des del model actual cap a una economia més plural i sostenible.
Així doncs, una llei d’economia social i solidària, a més d’establir els elements que ens caracteritzen i defineixen, pot ajudar a donar una major visibilitat del què som i del que representem: el que suposem en termes d’ocupació i de qualitat de la mateixa, el que representem en termes socials i també en termes econòmics; però a més, hi ha més vessants qualitatives com ara els models de gestió que impulsem i que esdevenen un element d’educació en la participació, la qual genera influència positiva en la societat i contribueix que aquesta desenvolupi un major gradient democràtic.
Igualment, una llei d’economia social i solidària ens pot ajudar a aconseguir els nivells de participació institucional que ha de donar resposta a aquest canvi en el model econòmic català encomanat pel Parlament. A més, ha de permetre millorar el posicionament de l’economia social i solidària en la normativa que regula l’activitat dels actors i el seu àmbit de funcionament. Així mateix, en conseqüència, pot ser un element facilitador per augmentar l’activitat econòmica, l’impacte en l’ocupació i en la producció i comercialització de béns i serveis, així com la confluència de tots aquests aspectes en relació amb els col·lectius més vulnerables, i també ens pot permetre avançar en la contractació pública responsable. De manera paral·lela, una llei d’economia social i solidària pot contribuir a l’augment de les dotacions pressupostàries per donar suport a l’ocupació i l’emprenedoria col·lectiva, a potenciar els instruments financers per promoure el canvi de model econòmic i per difondre el model de l’economia social i solidària.
Tot plegat pot contribuir a promoure una societat amb una economia plural en què es reconeguin i es posin en valor els diferents models empresarials existents i on convisquin les empreses i entitats de l’economia social i solidària guiades per l’interès col·lectiu, les empreses mercantils guiades per l’afany de lucre i un sector públic al servei de l’interès general.
Convé subratllar que una societat amb pluralitat econòmica té més qualitat democràtica i s’hi estenen i reforcen, amb més facilitat, els valors de llibertat, igualtat i fraternitat, tot sobre la base del reconeixement de la igualtat en drets i deures de la ciutadania, tant en l’esfera pública com en la gestió de les entitats, les organitzacions i les empreses. En definitiva, una societat solidària basada en la igualtat d’oportunitats, el suport als sectors socials més febles, l’equilibri entre el bé comú i el bé particular, així com el desenvolupament d’una economia orientada a proveir de manera sostenible les bases materials necessàries pel desenvolupament personal, social i ambiental de l’ésser humà.
